Es mostren 88953 resultats

■ suspicaçment

■ suspicaçment

adverbi D’una manera suspicaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspició

■ suspició

femení Acció de sospitar, de tenir com a suspecte sospita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

susquedenc
| susquedenca

susquedenc
| susquedenca

adjectiu i masculí i femení De Susqueda Selva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sustentable

■ sustentable

adjectiu Que pot ésser sustentat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sustentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sustentació</title>

Partició sil·làbica: sus_ten_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sustentatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de sustentar.
  2. aeronàutica Força que manté en l’aire els aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter.

■ sustentació

femení Acció de sustentar aeronàutica Força que manté en l’aire els aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sustentacle

■ sustentacle

masculí Allò que serveix per a sostenir una cosa suport
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sustentacular

■ sustentacular

adjectiu Que serveix de sustentacle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sustentador
| sustentadora

■ sustentador
| sustentadora

adjectiu i masculí i femení Que sustenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sustentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sustentar</title>

Etimologia: del ll. sustentare, íd., freqüentatiu de sustinēre ‘sostenir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Sostenir les forces vitals amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari; mantenir. L’aliment necessari per a sustentar el cos.
  2. Fer que alguna cosa no decaigui, que conservi el seu vigor; mantenir. Calia a totes passades sustentar l’esperit nacional del poble.
  3. Sostenir, privar de caure. Només la força de l’exèrcit sustenta un règim tirànic.

■ sustentar

verb transitiu Sostenir les forces vitals amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari mantenir L’aliment necessari per a sustentar el cos Fer que alguna cosa no decaigui, que conservi el seu vigor mantenir Calia a totes passades sustentar l’esperit nacional del poble Sostenir, privar de caure Només la força de l’exèrcit sustenta un règim tirànic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sutge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sutge</title>

Etimologia: d’origen preromà indoeuropeu, d’una base soudia, comuna al cèlt., baltoeslau i germ., pertanyent a una arrel seu- ‘degotar; humitejar amb brutícia’
masculí Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.

■ sutge

masculí Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum
Informació complementària
Traducció