Es mostren 88939 resultats

arramellada

arramellada

arramellar

arramellar

Informació complementària

arramiment

arramiment

arramir


<title type="display">arramir</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. adhramire ‘reptar, desafiar’, i aquest, del germ. hramjan ‘entrebancar, destrènyer’
Body
verb transitiu antigament Provocar a un combat.

arramir

arran


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arran</title>

Accessory
Homòfon: errant
Etimologia: de randa 1a font: s. XIV
Body
    adverbi
  1. Gairebé tocant, fregant, gairebé al mateix nivell. Segar arran. Tallar els cabells arran.
  2. arran de locució prepositiva
    1. Gairebé tocant a. Arran de mar. Els avions volaven arran de costa. Tallar una flor arran de terra.
    2. Com a conseqüència de. La revolució esclatà arran de la mort del dictador.

arran

arranada

arranada

arranar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranar</title>

Accessory
Etimologia: de arran
Body
    verb transitiu
  1. Tallar arran, deixar com tallat arran. Dur les ungles molt arranades. Arranar la gespa.
  2. Arrasar (un poble, un edifici, etc.).
  3. Fer passar (la dalla, etc.) gairebé tocant a terra. Vull els cabells ben curts: arrani les tisores.

arranar

arrancador
| arrancadora

arrancador
| arrancadora