Es mostren 88940 resultats

taborita


<title type="display">taborita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als taborites.
  2. masculí i femení història Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Žižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.

taborita

adjectiu Relatiu o pertanyent als taborites masculí i femení història Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Žižka a la plaça forta de Tabor Bohèmia el 1420
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tabú</title>

Etimologia: de l’angl. taboo, íd., i aquest, de tabu ‘prohibit’, mot de la llengua de l’arxipèlag de Tonga (Polinèsia) introduït el 1777 pel capità James Cook (1728-1779) i usat primer en el seu únic valor polinèsic d’adj. i després substantivat en angl 1a font: 1932, DFa.
    [plural tabús] masculí
  1. etnologia, religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat (designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup).
  2. psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica.
  3. per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials. Parlar de segons què era un tema tabú.
  4. mot tabú (o tabú lexical) lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat.

■ tabú

plural tabús masculí etnologia , religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials Parlar de segons què era un tema tabú mot tabú o tabú lexical lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabuista

■ tabuista

masculí i femení Persona versada en tabús
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabuístic
| tabuística

■ tabuístic
| tabuística

adjectiu Relatiu o pertanyent als tabús
Gran Diccionari de la llengua catalana

tabuixar


<title type="display">tabuixar</title>

Etimologia: d’origen incert, probable resultat d’un encreuament de mots quasiparònims com tambor (abans tabor, abuixar i atabalar 1a font: s. XIV, Llull
verb transitiu dialectal antigament Atabuixar.

tabuixar

verb transitiu dialectal antigament Atabuixar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabulació

■ tabulació

femení Acció de tabular l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabulador
| tabuladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tabulador</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. tabulatus, -a, -um, participi de tabulare ‘acoblar planxes o posts’
  1. adjectiu Que tabula.
  2. femení informàtica i màquines i instruments d’oficina Tecla que controla la tabulació en una màquina d’escriure, en una impressora o en una pantalla.
  3. masculí màquines i instruments d’oficina Dispositiu auxiliar de certes màquines d’escriure que permet, en detenir el carro als indrets seleccionats, d’escriure columnes de números o de començar les diferents ratlles d’un escrit a diverses distàncies del marge.
  4. femení màquines i instruments d’oficina Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n’efectua les operacions i n’imprimeix el resultat.

■ tabulador
| tabuladora

adjectiu Que tabula femení informàtica i màquines i instruments d’oficina Tecla que controla la tabulació en una màquina d’escriure, en una impressora o en una pantalla masculí màquines i instruments d’oficina Dispositiu auxiliar de certes màquines d’escriure que permet, en detenir el carro als indrets seleccionats, d’escriure columnes de números o de començar les diferents ratlles d’un escrit a diverses distàncies del marge femení màquines i instruments d’oficina Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabular1

■ tabular1

adjectiu Que presenta una superfície plana Roca tabular Disposat formant com una taula Que figura en una taula diferència tabular matemàtiques Diferència entre dues dades o dos valors consecutius que figuren en una taula Vegeu també tabular 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabular2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tabular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. tabulare ‘acoblar planxes o posts’
    verb
  1. transitiu Expressar valors, magnituds o altres dades per mitjà de taules.
  2. intransitiu
    1. Fixar l’espaiat automàtic del tabulador d’una màquina d’escriure, d’un teletip, etc.
    2. Accionar el tabulador d’una màquina d’escriure, del teclat d’una terminal d’ordinador, d’un teletip, etc.
    3. Imprimir totals, diferències, etc., de manera que cada línia d’impressió correspongui a un grup determinat de dades d’entrada.
    4. Realitzar una distribució horitzontal de l’espai en una impressora o en una pantalla.



    3. Vegeu també:
    tabular1

■ tabular2

verb transitiu Expressar valors, magnituds o altres dades per mitjà de taules intransitiu Fixar l’espaiat automàtic del tabulador d’una màquina d’escriure, d’un teletip, etc Accionar el tabulador d’una màquina d’escriure, del teclat d’una terminal d’ordinador, d’un teletip, etc Imprimir totals, diferències, etc, de manera que cada línia d’impressió correspongui a un grup determinat de dades d’entrada Realitzar una distribució horitzontal de l’espai en una impressora o en una pantalla Vegeu també tabular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabulari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tabulari</title>

    masculí història
  1. A l’antiga Roma, secretari de la cúria que intervenia en la redacció de documents públics i en llur arxiu.
    1. A l’antiga Roma, arxiu o escrivania on eren guardats els documents públics.
    2. A les cases romanes, sala que separava el peristil de l’atri on hom solia guardar els arxius familiars.

■ tabulari

masculí història A l’antiga Roma, secretari de la cúria que intervenia en la redacció de documents públics i en llur arxiu A l’antiga Roma, arxiu o escrivania on eren guardats els documents públics A les cases romanes, sala que separava el peristil de l’atri on hom solia guardar els arxius familiars