Es mostren 88940 resultats

tacada

tacada

tacadís
| tacadissa

tacadís
| tacadissa

tacaé


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tacaé</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ta_ca_é
Body
masculí [plural tacaés] ornitologia Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Notornis mantelli), amb les ales de color verd brillant i bec robust i roig, i que s’alimenta d’herba i gra.

tacaé

Traducció

tacamaca


<title type="display">tacamaca</title>

Body
femení botànica i química Nom donat a diverses resines que hom extreu de diferents arbres americans, especialment de les famílies de les burseràcies i de les salicàcies.

tacamaca

tacany
| tacanya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tacany</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’heb. taqānâh ‘ordenació, conveni’, aplicats a arranjaments financers, presos en mal sentit pels cristians de la Península, d’on el sentit de ‘persona menyspreable’ i, després, més per influx cast., el de ‘gasiu’
Body
    adjectiu
  1. Dit de la persona menyspreable, de baixa moralitat.
  2. dialectal Avar, mancat de generositat.

tacany
| tacanya

Traducció

tacar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tacar</title>

Accessory
Etimologia: de taca 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb transitiu
    1. Fer una taca o unes taques en alguna cosa. Ves amb compte: no taquis el vestit.
    2. usat absolutament El vi blanc no taca.
  1. figuradament Tacar l’honor, la reputació, l’ànima.

tacar

tacat
| tacada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tacat</title>

Accessory
Etimologia: de tacar 1a font: 1460, Roig
Body
    adjectiu
  1. Que té taques.
  2. heràldica
    1. Dit de la lluna o la lluneta carregats de taques d’un esmalt diferent.
    2. Dit de la salamandra, la serp, la pantera o altres animals amb taques d’un esmalt diferent.

tacat
| tacada

Informació complementària

tachisme*

tachisme*

tachista

tachista

tàcit
| tàcita

tàcit

Accessory
Etimologia: del ll. tacĭtus, -a, -um ‘callat, silenciós’, participi de tacēre ‘callar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
Body
adjectiu Que es deixa endevinar sense ésser expressat formalment. Un consentiment tàcit.

tàcit
| tàcita