<title type="display">arrancament</title>
Body
masculí Arrencament.
Es mostren 88940 resultats
arrancapins
<title type="display">arrancapins</title>
Body
masculí Arrencapins.
arrancapins
masculí Arrencapins
arrancaqueixals
<title type="display">arrancaqueixals</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ar_ran_ca_quei_xals
Body
masculí i femení Arrencaqueixals.
arrancaqueixals
masculí i femení Arrencaqueixals
■
arrancar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrancar</title>
Accessory
Etimologia: v. arrencar
Body
verb
transitiu i intransitiu Arrencar.
■
arrancar
verb transitiu i intransitiu Arrencar
arrancat
| arrancada
<title type="display">arrancat</title>
Body
adjectiu Arrencat.
arrancat
| arrancada
adjectiu Arrencat
■
arranjable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjable</title>
Accessory
Etimologia: de arranjar
Body
adjectiu Que pot ésser arranjat.
■
arranjable
adjectiu Que pot ésser arranjat
■
arranjador1
| arranjadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjador</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de arranjar i -dor1
Body
■
arranjador1
| arranjadora
adjectiu i masculí i femení Que arranja Vegeu també arranjador 2
■
arranjador2
| arranjadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjador</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: de arranjar i -dor2
Body
■
arranjador2
| arranjadora
adjectiu Que pot ésser arranjat Vegeu també arranjador 1
■
arranjament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjament</title>
Accessory
Etimologia: de arranjar
Body
-
masculí
-
- Acció d’arranjar o d’arranjar-se;
- l’efecte. L’arranjament d’una cambra. No haver-hi arranjament entre els litigants.
-
música
- Composició sobre una melodia o una obra musical donada.
- Adaptació per a veus o per a instruments diferents dels de l’obra original. L’arranjament d’una peça per a violí.
- arranjament internacional dret internacional Conveni atorgat per dos estats o més amb la finalitat de modificar o de completar una relació jurídica prèviament establerta entre ells.
■
arranjament
masculí Acció d’arranjar o d’arranjar-se l’efecte L’arranjament d’una cambra No haver-hi arranjament entre els litigants música Composició sobre una melodia o una obra musical donada Adaptació per a veus o per a instruments diferents dels de l’obra original L’arranjament d’una peça per a violí arranjament internacional dret internacional Conveni atorgat per dos estats o més amb la finalitat de modificar o de completar una relació jurídica prèviament establerta entre ells
■
arranjar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjar</title>
Accessory
Etimologia: del fr. arranger, íd., del mateix origen de reng 1a font: 1839, DLab.
Body
-
verb
-
- transitiu Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una botiga, un calaix.
- arranjar el sarró figuradament Preparar-se per partir.
- arranjar un assumpte (o un afer, o un negoci) (amb algú) Establir-lo, regular-lo, de comú acord.
- arranjar un casament (o una convinença) Fer els treballs, les diligències, etc., conduents a la seva realització.
-
- pronominal Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d’una situació difícil, per evitar un perill, etc. Tenien el vehicle espatllat, però s’ho van arranjar per tornar la mateixa nit. Jo us deixo: ja us arranjareu!
- ja t’arranjaré, jo! irònicament Ja et daré el càstig, el tractament, etc., que et mereixes.
- transitiu música Fer un arranjament.
■
arranjar
verb transitiu Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi Arranjar una botiga, un calaix arranjar el sarró figuradament Preparar-se per partir arranjar un assumpte o un afer , o un negoci amb algú Establir-lo, regular-lo, de comú acord arranjar un casament o una convinença Fer els treballs, les diligències, etc, conduents a la seva realització pronominal Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d’una situació difícil, per evitar un perill, etc Tenien el vehicle espatllat, però s’ho van arranjar per tornar la mateixa nit Jo us deixo ja us arranjareu ja t’arranjaré,…