Es mostren 88940 resultats

tàmara

tàmara

tamarell

tamarell

tamarellar

tamarellar

tamaricàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamaricàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ta_ma_ri_cà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives, de fulles petites, flors solitàries o en raïms i fruits en càpsula. El gènere més important és Tamarix, el tamariu.
  2. singular Planta de la família de les tamaricàcies.

tamaricàcies

Traducció

tamarigar

tamarigar

tamarinde


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamarinde</title>

Accessory
Etimologia: de l’àr. tamar híndi ‘dàtil de l’Índia’, nom estès després a l’arbre 1a font: s. XIV, Tresor de Pobres
Body
masculí botànica, agricultura i alimentació, indústries alimentàries Arbre robust de la família de les cesalpiniàcies (Tamarindus indica), de fulles penjants, flors d’un groc pàl·lid i fruits lleguminosos, amb llegums plens de polpa comestible i molt apreciats.

tamarinde

tamarit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamarit</title>

Accessory
Etimologia: variant ant. de tamariu, d’un ll. *tamarīctum ‘tamarigar’, col·lectiu de tamarix, -īcis ‘tamariu’, com salictum ‘salzereda’, de salix, -ĭcis ‘salze’ o filictum ‘falguerar’, de filix, -ĭcis ‘falguera’ 1a font: 1390
Body
masculí botànica Tamariu.

tamarit

tamarità
| tamaritana

tamarità
| tamaritana

tamaritar

tamaritar

tamariu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamariu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ta_ma_riu
Etimologia: del ll. tamarix, -īcis, íd. 1a font: 1318
Body
masculí botànica Gènere de petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies (Tamarix sp), de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars. Cal destacar el tamariu africà (T. africana) i el tamariu gàl·lic (T. gallica).

tamariu