Es mostren 88939 resultats

■ tamarell

■ tamarell

masculí botànica Tamariu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamarellar

■ tamarellar

masculí Tamarigar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamaricàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamaricàcies</title>

Partició sil·làbica: ta_ma_ri_cà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives, de fulles petites, flors solitàries o en raïms i fruits en càpsula. El gènere més important és Tamarix, el tamariu.
  2. singular Planta de la família de les tamaricàcies.

■ tamaricàcies

femení botànica plural Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives, de fulles petites, flors solitàries o en raïms i fruits en càpsula El gènere més important és Tamarix , el tamariu singular Planta de la família de les tamaricàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamarigar

■ tamarigar

masculí geobotànica Comunitat vegetal integrada principalment per tamarius Lloc plantat de tamarius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamarinde


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamarinde</title>

Etimologia: de l’àr. tamar híndi ‘dàtil de l’Índia’, nom estès després a l’arbre 1a font: s. XIV, Tresor de Pobres
masculí botànica, agricultura i alimentació, indústries alimentàries Arbre robust de la família de les cesalpiniàcies (Tamarindus indica), de fulles penjants, flors d’un groc pàl·lid i fruits lleguminosos, amb llegums plens de polpa comestible i molt apreciats.

■ tamarinde

masculí botànica , agricultura i alimentació, indústries alimentàries Arbre robust de la família de les cesalpiniàcies Tamarindus indica , de fulles penjants, flors d’un groc pàllid i fruits lleguminosos, amb llegums plens de polpa comestible i molt apreciats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamarit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamarit</title>

Etimologia: variant ant. de tamariu, d’un ll. *tamarīctum ‘tamarigar’, col·lectiu de tamarix, -īcis ‘tamariu’, com salictum ‘salzereda’, de salix, -ĭcis ‘salze’ o filictum ‘falguerar’, de filix, -ĭcis ‘falguera’ 1a font: 1390
masculí botànica Tamariu.

■ tamarit

masculí botànica Tamariu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamarità
| tamaritana

■ tamarità
| tamaritana

adjectiu i masculí i femení De Tamarit de Llitera Llitera o del tamarità parlar masculí lingüística Parlar de Tamarit de Llitera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamaritar

■ tamaritar

masculí Tamarigar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamariu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tamariu</title>

Partició sil·làbica: ta_ma_riu
Etimologia: del ll. tamarix, -īcis, íd. 1a font: 1318
masculí botànica Gènere de petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies (Tamarix sp), de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars. Cal destacar el tamariu africà (T. africana) i el tamariu gàl·lic (T. gallica).

■ tamariu

masculí botànica Gènere de petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies Tamarix sp , de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars Cal destacar el tamariu africà T africana i el tamariu gàllic T gallica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamaró

■ tamaró

masculí botànica Tamariu
Traducció