plural Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives, de fulles petites, flors solitàries o en raïms i fruits en càpsula. El gènere més important és Tamarix, el tamariu.
singular Planta de la família de les tamaricàcies.
femení botànica plural Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives, de fulles petites, flors solitàries o en raïms i fruits en càpsula El gènere més important és Tamarix , el tamariu singular Planta de la família de les tamaricàcies
Etimologia: de l’àr. tamar híndi ‘dàtil de l’Índia’, nom estès després a l’arbre 1a font: s. XIV, Tresor de Pobres
Body
masculíbotànica, agricultura i alimentació, indústries alimentàries Arbre robust de la família de les cesalpiniàcies (Tamarindus indica), de fulles penjants, flors d’un groc pàl·lid i fruits lleguminosos, amb llegums plens de polpa comestible i molt apreciats.
masculí botànica , agricultura i alimentació, indústries alimentàries Arbre robust de la família de les cesalpiniàcies Tamarindus indica , de fulles penjants, flors d’un groc pàllid i fruits lleguminosos, amb llegums plens de polpa comestible i molt apreciats
Etimologia: variant ant. de tamariu, d’un ll. *tamarīctum ‘tamarigar’, col·lectiu de tamarix, -īcis ‘tamariu’, com salictum ‘salzereda’, de salix, -ĭcis ‘salze’ o filictum ‘falguerar’, de filix, -ĭcis ‘falguera’ 1a font: 1390
masculíbotànica Gènere de petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies (Tamarix sp), de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars. Cal destacar el tamariu africà (T. africana) i el tamariu gàl·lic (T. gallica).
masculí botànica Gènere de petits arbres o arbusts de la família de les tamaricàcies Tamarix sp , de flors petites, blanques o rosades, en raïms i fruits capsulars Cal destacar el tamariu africà T africana i el tamariu gàllic T gallica