Es mostren 88953 resultats

■ tamborí

■ tamborí

masculí música Timbal petit de cos molt allargat que hom porta penjat al braç esquerre i es toca amb una baqueta anomenada broqueta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamborinada

■ tamborinada

femení So de tamborí meteorologia Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada dialectal Cop fort donat amb la mà Caiguda violenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamborinaire

■ tamborinaire

masculí i femení Tamboriner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamborinar

■ tamborinar

verb intransitiu música Tamborinejar figuradament Fer soroll com qui toca el tamborí La pluja tamborinava sobre la teulada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamborinejar

■ tamborinejar

verb intransitiu música Tocar el tamborí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamboriner
| tamborinera

■ tamboriner
| tamborinera

masculí i femení música Persona que toca el tamborí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamborino

■ tamborino

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Lavandula pedunculata , semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tambura


<title type="display">tambura</title>

masculí música Instrument de cordes pinçades de la família dels llaüts, originari de l’Àsia central, constituït per una caixa de ressonància semiesfèrica feta amb una carabassa o, modernament, amb fusta, amb la taula harmònica corbada, un mànec llarg i sense trasts, i amb quatre cordes metàl·liques.

tambura

masculí música Instrument de cordes pinçades de la família dels llaüts, originari de l’Àsia central, constituït per una caixa de ressonància semiesfèrica feta amb una carabassa o, modernament, amb fusta, amb la taula harmònica corbada, un mànec llarg i sense trasts, i amb quatre cordes metàlliques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàmil

■ tàmil

adjectiu Relatiu o pertanyent als tàmils o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble de l’Índia meridional i del nord de Sri Lanka, de raça indomelànida masculí lingüística Llengua dravídica parlada pels tàmils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tamín

■ tamín

masculí zoologia Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids Cervus eldi , molt semblant al cérvol comú, però més petit i amb les banyes en forma d’arc
Traducció