Es mostren 88939 resultats

■ arrauxament

■ arrauxament

masculí arravatament 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrauxat
| arrauxada

■ arrauxat
| arrauxada

adjectiu Que té, que li agafen, rauxes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arraval

■ arraval

masculí o femení raval
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arravatada

■ arravatada

femení Darrer toc de campanes cridant a missa Tocar l’arravatada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arravatadament

■ arravatadament

adverbi Amb fúria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arravatament

■ arravatament

masculí Acció d’arravatar-se, alienament causat per la ira dret penal Estat psicològic que produeix una ofuscació momentània de la intelligència i un aclaparament de la voluntat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arravatar-se

■ arravatar-se

verb pronominal Enfurir-se, irritar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreament

■ arreament

masculí Acció d’arrear o d’arrear-se plural Arreus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrear</title>

Partició sil·làbica: ar_re_ar
Etimologia: del ll. vg. *arredare ‘proveir’, de formació incerta, probablement procedent del gòtic *reths ‘consell, previsió’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Posar arreus, ornar.
  2. pronominal Ornar-se.

■ arrear

verb transitiu Posar arreus, ornar pronominal Ornar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrebossada

■ arrebossada

femení Acció d’arrebossar
Traducció