Es mostren 88940 resultats

taquitèlia

taquitèlia

femení evolució, evolucionisme Anagènesi accelerada
Gran Diccionari de la llengua catalana

taquitèlic
| taquitèlica

taquitèlic
| taquitèlica

adjectiu evolució, evolucionisme Relatiu o pertanyent a la taquitèlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

taquiúria

taquiúria

femení patologia Eliminació ràpida de l’orina després de la ingestió d’un líquid
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tar1

■ tar1

masculí zoologia Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins Hemitragus jemlahicus , d’aspecte de cabra, que habita a les zones accidentades i és de fàcil domesticació Vegeu també tar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tar2


<title type="display">tar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

masculí música Instrument de cordes pinçades persa de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb el mànec llarg, i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.


Vegeu també:
tar1

tar2

masculí música Instrument de cordes pinçades persa de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb el mànec llarg, i de dues a cinc cordes metàlliques que es toquen amb un plectre Vegeu també tar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tara</title>

Etimologia: de l’àr. vg. ṭáraḥ, àr. ṭarḥ ‘deducció, descompte’ 1a font: 1271
    femení
  1. [abreviatura t.] Allò que cal rebaixar del pes brut d’una mercaderia per a obtenir-ne el pes net, i que és el pes de l’embalatge, de la caixa, del vehicle, etc., que la conté.
  2. Imperfecció, defecte, que disminueix el valor d’una cosa.
  3. Defecte físic o psíquic d’una persona.

■ tara

femení abreviatura t Allò que cal rebaixar del pes brut d’una mercaderia per a obtenir-ne el pes net, i que és el pes de l’embalatge, de la caixa, del vehicle, etc, que la conté Imperfecció, defecte, que disminueix el valor d’una cosa Defecte físic o psíquic d’una persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

taradellenc
| taradellenca

taradellenc
| taradellenca

adjectiu i masculí i femení De Taradell Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

tarahumara


<title type="display">tarahumara</title>

    etnologia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tarahumares o a llur llengua.
  2. masculí i femení Individu d’un poble amerindi que habita a la zona muntanyosa dels estats de Chihuahua, Sonora i Durango (Mèxic).
  3. masculí lingüística Llengua parlada pels tarahumares, que constitueix un grup dins la família utoasteca.

tarahumara

etnologia adjectiu Relatiu o pertanyent als tarahumares o a llur llengua masculí i femení Individu d’un poble amerindi que habita a la zona muntanyosa dels estats de Chihuahua, Sonora i Durango Mèxic masculí lingüística Llengua parlada pels tarahumares, que constitueix un grup dins la família utoasteca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taral·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">taral·la</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic i expressiu d’un cantusseig sense lletra, despreocupat; aquest i altres mots semblants solen aplicar-se també a coses, actituds i accions desimboltes, rutinàries, lleugeres, etc 1a font: s. XIX
    femení
  1. Tonada que es canta taral·larejant.
  2. Xerrameca.
  3. Manifestació sorollosa d’alegria.

■ taral·la

femení Tonada que es canta tarallarejant Xerrameca Manifestació sorollosa d’alegria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taral·larà

■ taral·larà

masculí Onomatopeia formada per la successió de síllabes amb què hom sol cantar la melodia d’una cançó sense dir-ne les paraules
Traducció