Es mostren 88940 resultats

■ taral·larejar

■ taral·larejar

verb transitiu Cantar una cançó, una melodia, etc, sense dir-ne les paraules Tarallarejava l’himne del Barça
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taral·lejar

■ taral·lejar

verb transitiu Tarallarejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taral·lirot

■ taral·lirot

masculí Persona poc seriosa, no gens formal, baliga-balaga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarambana

■ tarambana

masculí i femení Baliga-balaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

taranci


<title type="display">taranci</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tarancis.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central.

taranci

adjectiu Relatiu o pertanyent als tarancis masculí i femení etnologia Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarannà

■ tarannà

plural tarannàs masculí Caràcter d’una persona, manera d’ésser i d’obrar per extensió Bous i vaques solen tenir un tarannà excellent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taranta

■ taranta

femení dialectal zoologia Taràntula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarantel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tarantel·la</title>

Etimologia: de l’it. tarantella, íd., der. de taràntola ‘aranya’, pels moviments vius de la dansa, que popularment recordaven les convulsions atribuïdes a la picada de la taràntula
    femení
  1. dansa Dansa napolitana de moviment molt viu, tradicional al sud d’Itàlia des del segle XIV.
  2. música Música amb què s’acompanya la tarantel·la.

■ tarantel·la

femení dansa Dansa napolitana de moviment molt viu, tradicional al sud d’Itàlia des del segle XIV música Música amb què s’acompanya la tarantella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarantisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tarantisme</title>

masculí patologia Manifestació histèrica convulsiva observada des del segle XV a diverses localitats de la Pulla (Itàlia), sobretot a Tàrent (d’ací el seu nom), atribuïda popularment a la picada de la taràntula i de la qual hom guaria per mitjà d’una dansa frenètica. Al tarantisme hi ha associat l’origen de la tarantel·la.

■ tarantisme

masculí patologia Manifestació histèrica convulsiva observada des del segle XV a diverses localitats de la Pulla Itàlia, sobretot a Tàrent d’ací el seu nom, atribuïda popularment a la picada de la taràntula i de la qual hom guaria per mitjà d’una dansa frenètica Al tarantisme hi ha associat l’origen de la tarantella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taràntula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">taràntula</title>

Etimologia: de l’it. taràntola, íd., i aquest, del nom de la ciutat meridional italiana de Tàranto, on abundava aquesta aranya 1a font: 1653, DTo.
femení zoologia Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids i pertanyents als gèneres Lycosa i Pardosa, amb espècies més o menys verinoses, el més freqüent dels quals és Lycosa tarentula, de color fosc i de picada poc dolorosa.

■ taràntula

femení zoologia Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids i pertanyents als gèneres Lycosa i Pardosa , amb espècies més o menys verinoses, el més freqüent dels quals és Lycosa tarentula , de color fosc i de picada poc dolorosa
Traducció