Es mostren 88940 resultats

■ tarar

■ tarar

verb transitiu Determinar la tara d’una mercaderia Ha entrat un carregament de fruita cal tarar-lo, així que feu anar el camió a la bàscula Causar una tara Fruita tarada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tararà

■ tararà

masculí plural tararàs Onomatopeia que imita el so de la trompeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tararí

■ tararí

masculí plural tararís Onomatopeia que imita convencionalment el so del clarí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tararot

■ tararot

masculí Belluguet, persona esvalotada, turbulenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tarasca1

tarasca1

adjectiu Relatiu o pertanyent als tarasques o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble amerindi que habita a l’estat de Michoacán Mèxic, a la regió dels llacs, prop de Pátzcuaro masculí lingüística Llengua independent parlada pels tarasques Vegeu també tarasca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarasca2

■ tarasca2

femení patum 1 Vegeu també tarasca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarbener
| tarbenera

■ tarbener
| tarbenera

adjectiu i masculí i femení De Tàrbena Marina Baixa o del tarbener parlar masculí lingüística Parlar del valencià meridional parlat a Tàrbena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarbení
| tarbenina

■ tarbení
| tarbenina

adjectiu i masculí i femení Tarbener
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tard</title>

Etimologia: del ll. tardus, -a, -um ‘lent, que triga’ i l’adv. corresponent tarde ‘lentament, tard’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu antigament
    1. Lent, que no obra de pressa. Veniu amb passos tards.
    2. hora tarda Temps posterior al que és considerat normal.
  2. adverbi
    1. Després d’haver passat el temps oportú o considerat oportú, assenyalat, acostumat. Heu arribat tard: el tren ja ha sortit. Llevar-se tard.
    2. al més tard A tot tardar.
    3. de tard en tard De tant en tant, a llargs intervals.
    4. és tard i vol ploure col·loquialment Frase que hom diu per incitar algú a moure’s, a actuar.
    5. fer tard Arribar amb retard.
    6. més tard Algun temps després. No és aquí, encara: vindrà més tard. Més tard de les tres.
    7. tard o d’hora (o prest o tard) Expressió que indica que una cosa s’esdevé sense fallar, sia immediatament, sia en un temps més llunyà.
  3. adverbi
    1. A una hora molt avançada del vespre (per oposició a d’hora). Ja és tard: són les dotze.
    2. tard de la nit A altes hores de la nit o de la matinada.
  4. masculí
    1. capvespre 1. Aquest tard anirem a passejar. Al tard, arribaran tempestes.
    2. cap al tard Al capvespre.
    3. cap al tard figuradament Cap al tard de la vida.

■ tard

adjectiu antigament Lent, que no obra de pressa Veniu amb passos tards hora tarda Temps posterior al que és considerat normal adverbi Després d’haver passat el temps oportú o considerat oportú, assenyalat, acostumat Heu arribat tard el tren ja ha sortit Llevar-se tard al més tard A tot tardar de tard en tard De tant en tant, a llargs intervals és tard i vol ploure colloquialment Frase que hom diu per incitar algú a moure’s, a actuar fer tard Arribar amb retard més tard Algun temps després No és aquí, encara vindrà més tard Més tard de les tres tard o d’hora o prest o tard Expressió que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tardà
| tardana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tardà</title>

Homòfon: tardar
Etimologia: de tard 1a font: 1575, DPou.
    adjectiu
  1. Que tarda a fer les coses. X sempre és dels tardans: no l’espereu pas abans de les quatre.
  2. Dit d’una fruita, etc., que ve o madura tard (oposat a primerenc). Fruita tardana. Enguany hem plantat tomàquets tardans.
  3. Que s’esdevé després del temps oportú. Una decisió tardana. Un penediment tardà.
    1. Que no és antic. Una llegenda tardana.
    2. Que pertany a la darreria d’un període. Gòtic tardà.
    3. lingüística Dit de les llengües o dels fonemes lingüístics en les últimes fases de llur evolució.

■ tardà
| tardana

adjectiu Que tarda a fer les coses X sempre és dels tardans no l’espereu pas abans de les quatre Dit d’una fruita, etc, que ve o madura tard oposat a primerenc Fruita tardana Enguany hem plantat tomàquets tardans Que s’esdevé després del temps oportú Una decisió tardana Un penediment tardà Que no és antic Una llegenda tardana Que pertany a la darreria d’un període Gòtic tardà lingüística Dit de les llengües o dels fonemes lingüístics en les últimes fases de llur evolució
Informació complementària
Traducció