Es mostren 88940 resultats

■ arredonit
| arredonida

■ arredonit
| arredonida

adjectiu dialectal fonètica, fonologia Arrodonit
Gran Diccionari de la llengua catalana

arredossar

arredossar

verb transitiu i pronominal Arrecerar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

arreflèxia


<title type="display">arreflèxia</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia areflèxia]

Partició sil·làbica: ar_re_flè_xi_a
Etimologia: der. de a-1 i reflex
femení patologia Manca parcial o total de reflexos.

arreflèxia

femení patologia Manca parcial o total de reflexos
Gran Diccionari de la llengua catalana

arrèfora


<title type="display">arrèfora</title>

Etimologia: del gr. arrhēphóros, íd., literalment ‘portadora del secret’
femení història Cadascuna de les quatre donzelles ateneses escollides cada any d’entre les famílies nobles per a teixir el pèplum d’Atena, que havia d’ésser dut a la processó de les Panatenees.

arrèfora

femení història Cadascuna de les quatre donzelles ateneses escollides cada any d’entre les famílies nobles per a teixir el pèplum d’Atena, que havia d’ésser dut a la processó de les Panatenees
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arregladament

■ arregladament

adverbi D’una manera arreglada, amb subjecció a una regla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreglador
| arregladora

■ arreglador
| arregladora

masculí i femení Persona que arregla masculí dialectal marina, marítim Compensador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreglament

■ arreglament

masculí Acció d’arreglar o d’arreglar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreglar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arreglar</title>

Etimologia: de regla 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Subjectar (alguna cosa) a una regla. Arreglar les feines i els horaris assenyadament.
  2. transitiu Arranjar.
  3. transitiu Reparar, adobar. Arreglar un rellotge.
  4. pronominal Arranjar-se. Són prou grans per a arreglar-se sols.
  5. pronominal Compondre’s. Arregla’t una mica, que hem d’anar a cal metge.
    1. pronominal Enriquir-se.
    2. estar arreglat Estar en bona posició.

■ arreglar

verb transitiu Subjectar alguna cosa a una regla Arreglar les feines i els horaris assenyadament transitiu Arranjar transitiu Reparar, adobar Arreglar un rellotge pronominal Arranjar-se Són prou grans per a arreglar-se sols pronominal Compondre’s Arregla’t una mica, que hem d’anar a cal metge pronominal Enriquir-se estar arreglat Estar en bona posició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arregnar

■ arregnar

verb transitiu Posar les regnes a un cavall figuradament Posar fre a una passió, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arregussament

■ arregussament

masculí Acció d’arregussar l’efecte
Traducció