Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ tasconar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tasconar</title>

Etimologia: de tascó 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu

Esberlar una pedra, un tronc, etc., amb un tascó o amb tascons. Tasconar una bota i separar-ne les peces.
Fer forta una cosa amb un tascó o amb tascons. Tasconar un mànec.

■ tasconar

verb transitiu Esberlar una pedra, un tronc, etc, amb un tascó o amb tascons Tasconar una bota i separar-ne les peces Fer forta una cosa amb un tascó o amb tascons Tasconar un mànec

■ tasconer

| tasconera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tasconer</title>

Etimologia: de tascó 1a font: 1915, DAg.

adjectiu Que té forma de tascó.
femení oficis manuals Forat que hom fa amb l’escoda a les pedres grosses per a posar-hi tascons i esberlar-les.

■ tasconer

| tasconera

adjectiu Que té forma de tascó femení oficis manuals Forat que hom fa amb l’escoda a les pedres grosses per a posar-hi tascons i esberlar-les

■ tasmanià

| tasmaniana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tasmanià</title>

Partició sil·làbica: tas_ma_ni_à

adjectiu i masculí i femení De Tasmània (illa d’Austràlia) o dels tasmanians (poble).
masculí i femení etnologia Individu d’un poble, considerat una subraça dels pobles melanesis, que habitava l’illa de Tasmània.

■ tasmanià

| tasmaniana

adjectiu i masculí i femení De Tasmània illa d’Austràlia o dels tasmanians poble masculí i femení etnologia Individu d’un poble, considerat una subraça dels pobles melanesis, que habitava l’illa de Tasmània

■ tassa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tassa</title>

Etimologia: de l’àr. ṭássa ‘escudella; tassa gran’, i aquest, de l’irànic tašta ‘escudella’ 1a font: 1271

femení

1. Vas petit de porcellana, de pisa, de terra, etc., amb nansa, per a prendre cafè, te, etc.
2. tassa de broc Tassa amb broc, emprada per a donar beguda als malalts.
Contingut d’una tassa. Ha pres dues tasses de cafè.
1. Pica o recipient de pedra on cau l’aigua d’una font.
2. Recipient d’un vàter.
tassa de bruc botànica Orella de conill.

■ tassa

femení Vas petit de porcellana, de pisa, de terra, etc, amb nansa, per a prendre cafè, te, etc tassa de broc Tassa amb broc, emprada per a donar beguda als malalts Contingut d’una tassa Ha pres dues tasses de cafè Pica o recipient de pedra on cau l’aigua d’una font Recipient d’un vàter tassa de bruc botànica Orella de conill