Es mostren 88940 resultats

■ arregussar

■ arregussar

verb transitiu Doblegar l’extrem inferior d’un vestit, d’una màniga, d’una cortina, etc Abans de fregar, arregussa les cortines perquè no s’embrutin
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreic
| arreica

■ arreic
| arreica

adjectiu hidrologia Dit de les regions sense escolament regular d’aigua, a causa de la inexistència de precipitacions o de llur greu escassetat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreisme

■ arreisme

masculí hidrologia Caràcter de les regions que no posseeixen xarxa hidrogràfica organitzada, a causa de la gairebé inexistència de precipitacions i, per tant, d’escolament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrel</title>

Etimologia: de rel, amb la a- aglutinació de l’article: la rel interpretat com l’arrel 1a font: s. XIX
    femení
  1. botànica
    1. Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
    2. posar arrels figuradament Fixar-se en un lloc.
    1. per extensió anatomia animal Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós.
    2. per extensió anatomia animal Part d’un òrgan o d’una formació anatòmica que s’implanta en el si d’un teixit. Arrel de la dent, de l’ungla, del pèl.
    3. figuradament Origen, causa. L’avarícia és l’arrel de tots els mals.
    4. d’arrel locució adverbial De soca-rel. Tallar el mal d’arrel.
  3. lingüística Nucli que resta d’un mot en separar-ne els afixos i les modificacions flexionals, i que hi aporta la significació lèxica.
  4. matemàtiques
    1. Quantitat que, presa com a factor un cert nombre de vegades, dona com a producte una quantitat determinada. Arrel quadrada. Arrel cúbica.
    2. En un arbre, vèrtex caracteritzat pel fet de no haver-hi cap fletxa que s’hi adreci.
    3. arrel d’una equació Valor de la quantitat desconeguda que satisfà l’equació, anomenada també solució o zero de l’equació.
    4. extreure l’arrel enèsima (d’un nombre) Calcular-la.
  5. béns arrels dret civil Béns que consisteixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.

■ arrel

femení botànica Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes posar arrels figuradament Fixar-se en un lloc per extensió anatomia animal Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós per extensió anatomia animal Part d’un òrgan o d’una formació anatòmica que s’implanta en el si d’un teixit Arrel de la dent, de l’ungla, del pèl figuradament Origen, causa L’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelada

■ arrelada

femení Acció d’arrelar o d’arrelar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreladament

■ arreladament

adverbi Amb arrels fortes fermament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelam

■ arrelam

masculí Conjunt d’arrels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelament

■ arrelament

masculí Acció d’arrelar o d’arrelar-se l’efecte dret En un judici, acció d’assegurar les responsabilitats derivades del procés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrelar</title>

Etimologia: de arrel 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. intransitiu Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé.
    2. pronominal Arrelar-se bé un fruiter.
  2. figuradament
    1. intransitiu Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc., de manera que esdevé difícil d’extirpar o d’extingir. Aquest mal costum ha arrelat profundament en totes les capes de la societat.
    2. pronominal És una mania que se li ha arrelat molt.
  3. pronominal Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Donaran ajuts als colons que s’hi arrelin.

■ arrelar

verb intransitiu Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel o les arrels Aquestes plantes no arrelen bé pronominal Arrelar-se bé un fruiter figuradament intransitiu Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc, de manera que esdevé difícil d’extirpar o d’extingir Aquest mal costum ha arrelat profundament en totes les capes de la societat pronominal És una mania que se li ha arrelat molt pronominal Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels Donaran ajuts als colons que s’hi arrelin
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelós
| arrelosa

■ arrelós
| arrelosa

adjectiu Que arrela fàcilment
Traducció