Es mostren 88953 resultats

tecla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecla</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’àr. africà i hispànic téqra, que designava diversos recipients i capses de música, sobretot de teclat, i acabà per designar reductivament les tecles 1a font: 1529
Body
    femení
    1. música Petita palanca dels instruments de teclat sobre la qual recolza el dit de l’instrumentista per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat.
    2. per extensió Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc.
    3. tecla de funció informàtica Tecla que, en els diferents programes d’aplicació, duu a terme una o diverses ordres concretes.
    4. tecla morta màquines i instruments d’oficina Cadascuna de les tecles d’una màquina d’escriure l’accionament de les quals no comporta l’avanç del carro o de la bola.
  1. figuradament
    1. Cadascun dels mitjans possibles per a la consecució d’un fi.
    2. Cadascuna de les diverses matèries que hom pot tocar. L’oncle no va ésser mai ric: tocava massa tecles.
    3. encertar (o endevinar) la tecla Encertar la solució d’una dificultat.
    4. tocar totes les tecles Posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses.

tecla

teclat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teclat</title>

Accessory
Etimologia: de tecla
Body
    masculí
  1. Conjunt de les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, de calcular, etc.
  2. informàtica Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i sovint disposades com les d’una màquina d’escriure.

teclat

tecleig

tecleig

teclejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teclejar</title>

Accessory
Etimologia: de tecla 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb intransitiu
  1. Accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc., prement-les amb els dits. Que ho escrigui ell: tecleja molt de pressa.
  2. figuradament Moure els dits sobre una cosa com aquell qui toca el piano. Quan teclejava sobre la taula és que estava molt nerviós.

teclejar

teclista

teclista

tecneci

tecneci

tecnetró

tecnetró

tecni-

tecni-

tècnic
| tècnica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tècnic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. technĭcus, i aquest, del gr. tekhnikós ‘relatiu a una art tècnica’, der. de tékhnē ‘art; habilitat’
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts.
    2. Que comporta tècnica, l’aplicació d’una tècnica determinada.
    3. progrés tècnic economia Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
  2. adjectiu
    1. lingüística Dit del llenguatge, els mots o les expressions emprats exclusivament en una ciència, art o ofici, o bé amb un sentit diferent del que tenen en llenguatge corrent.
    2. falta tècnica esports En el basquetbol, falta per conducta antiesportiva comesa per un jugador, l’entrenador o un membre de l’equip.
  3. femení
    1. Estudi de les aplicacions de les ciències i de les arts.
    2. tecnologia Tecnologia.
  4. femení
    1. Conjunt dels procediments d’un art, d’un ofici. Tècnica pictòrica. Tècniques pedagògiques.
    2. Conjunt de procediments per a l’aprofitament industrial o científic dels elements naturals i dels seus derivats. Les noves tècniques industrials.
    3. Perícia o habilitat que hom té per a usar els dits procediments.
  5. masculí i femení
    1. Persona versada en una tècnica.
    2. El qui té coneixements i pràctica especials d’un art o d’un ofici.

tècnic
| tècnica

tècnicament

tècnicament