Es mostren 88939 resultats

tegà
| tegana

tegà
| tegana

tegell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tegell</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tĭgĭllum, íd., dimin. de tignum ‘biga’; aquest mot, per semblança formal i de sentit, s’ha interferit amb teixell 1a font: 1382
Body
    masculí
  1. construcció Cadascuna de les peces de fusta curtes que, disposades d’una biga a una altra perpendicularment a aquestes, serveixen per a sostenir una teulada.
  2. arts gràfiques Etiqueta quadrada de pell o de paper que conté el títol d’un llibre i que hom enganxa a la meitat superior del llom.

tegell

teginar

teginar

Informació complementària

teginat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teginat</title>

Accessory
Etimologia: der. de tangí, en la seva forma ant. exigible *tagín, com a nom col·lectiu aplicat a un sostre motllurat amb espais còncaus com de cassoletes o tangins. (v. tangí) 1a font: c. 1300
Body
    masculí arquitectura i construcció
  1. Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
  2. dialectal sostre 1.

teginat

tegmen

tegmen

tègula


<title type="display">tègula</title>

Body
femení anatomia animal Cadascun dels dos apèndixs del mesotòrax que cobreixen les bases de les ales anteriors de certs insectes, especialment els himenòpters i els lepidòpters.

tègula

Traducció

tegument


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tegument</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tegumentum ‘allò que cobreix’, der. de tĕgĕre ‘cobrir’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
  1. anatomia animal Estructura superficial del cos d’un animal que el separa del medi extern.
  2. botànica
    1. Nom aplicat a diverses membranes, peces o cobertes protectores.
    2. Embolcall que protegeix el primordi seminal.

tegument

tegumentari
| tegumentària

tegumentari
| tegumentària

tei

tei

teia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_ia
Etimologia: cat. ant. i dial. tea, ll. tēda ‘branca de pi; torxa; teia’ 1a font: s. XV
Body
    femení
    1. Fusta resinosa de pi i d’altres arbres, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat.
    2. Estella grossa d’aquesta fusta, emprada antigament per a fer llum, o bé petita, emprada per a encendre un foc.
  1. figuradament
    1. Complexió, manera d’ésser, d’una persona. Era un home de bona teia. Aquella dona no era com les altres; era d’una altra teia.
    2. teia de la discòrdia Allò que suscita o atia discòrdies.

teia