Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ arrendar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrendar</title>

Etimologia: de renda 1a font: 1391

verb

transitiu

Donar (alguna cosa de la seva propietat, especialment possessions immobles i serveis públics) a una altra persona perquè en faci ús o se’n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda. L’amo ha arrendat al pastor els camps de sota la font.
Rebre d’algú (alguna cosa, especialment possessions immobles i serveis públics) per usar-ne i beneficiar-se’n per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda. Era una finca massa cara i no la vam poder arrendar.

■ arrendar

verb transitiu Donar alguna cosa de la seva propietat, especialment possessions immobles i serveis públics a una altra persona perquè en faci ús o se’n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda L’amo ha arrendat al pastor els camps de sota la font Rebre d’algú alguna cosa, especialment possessions immobles i serveis públics per usar-ne i beneficiar-se’n per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Era una finca massa cara i no la vam poder arrendar

■ arrendat

| arrendada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrendat</title>

Etimologia: de arrendar

adjectiu Que gaudeix de rendes.

■ arrendat

| arrendada

adjectiu Que gaudeix de rendes

■ arrendatari

| arrendatària

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrendatari</title>

Etimologia: de arrendar 1a font: 1803, DEst.

adjectiu i masculí i femení dret Que rep o que pren en arrendament alguna cosa o efectua una obra o presta un servei a favor d’altri.

■ arrendatari

| arrendatària

adjectiu i masculí i femení dret Que rep o que pren en arrendament alguna cosa o efectua una obra o presta un servei a favor d’altri

■ arrengament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrengament</title>

Etimologia: de arrengar

masculí

Acció d’arrengar;
l’efecte.

■ arrengament

masculí Acció d’arrengar l’efecte

■ arrengar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrengar</title>

Etimologia: del cat. ant. rengar ‘ordenar en rengs’ 1a font: s. XIV, Jaume I, Llull

verb transitiu Disposar en rengs.

■ arrengar

verb transitiu Disposar en rengs

■ arrenglador

| arrengladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrenglador</title>

Etimologia: de arrenglar 1a font: 1696, DLac.

masculí i femení En les processons, persona encarregada de fer anar la gent amb ordre, tenint compte que les rengleres no es trenquin, etc.

■ arrenglador

| arrengladora

masculí i femení En les processons, persona encarregada de fer anar la gent amb ordre, tenint compte que les rengleres no es trenquin, etc

■ arrenglament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrenglament</title>

Etimologia: de arrenglar 1a font: 1696, DLac.

masculí

Acció d’arrenglar;
l’efecte.

■ arrenglament

masculí Acció d’arrenglar l’efecte

■ arrenglar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrenglar</title>

Etimologia: de rengle 1a font: s. XIV

verb transitiu Disposar (una colla o una munió de persones) en rengles.

■ arrenglar

verb transitiu Disposar una colla o una munió de persones en rengles

■ arrenglerament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrenglerament</title>

Etimologia: de arrenglerar

masculí

Acció d’arrenglerar;
l’efecte.

■ arrenglerament

masculí Acció d’arrenglerar l’efecte

■ arrenglerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrenglerar</title>

Etimologia: de renglera 1a font: 1868, DLCo.

verb

transitiu Posar formant renglera. Arrenglereu els cotxes al voral de la carretera, que no destorbin.
pronominal Posar-se formant renglera. Fins que no us arrenglereu bé no repartirem els tiquets.

■ arrenglerar

verb transitiu Posar formant renglera Arrenglereu els cotxes al voral de la carretera, que no destorbin pronominal Posar-se formant renglera Fins que no us arrenglereu bé no repartirem els tiquets

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ arrendar

■ arrendat | arrendada

■ arrendat | arrendada

■ arrendatari | arrendatària

■ arrendatari | arrendatària

■ arrengament

■ arrengar

■ arrenglador | arrengladora

■ arrenglador | arrengladora

■ arrenglament

■ arrenglar

■ arrenglerament

■ arrenglerar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ arrendat

| arrendada

■ arrendat

| arrendada

■ arrendatari

| arrendatària

■ arrendatari

| arrendatària

■ arrenglador

| arrengladora

■ arrenglador

| arrengladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia