Es mostren 88940 resultats

■ tema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tema</title>

Homòfon: témer
Etimologia: del ll. thema, -ătis, i aquest, del gr. théma, -atos, íd, der. de títhēmi ‘posar’ 1a font: s. XVI
    masculí
    1. Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió. Desenvolupar un tema. Sortir-se del tema.
    2. Assumpte d’una composició escolar.
    3. Tros que hom dona a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua.
  2. història Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.
  3. lingüística
    1. Arrel.
    2. En gramàtica textual, part d’una oració situada al costat del rema que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida.
  4. música Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada.
  5. prendre (algú) de tema Agafar-li tírria. El mestre m’ha pres de tema.

■ tema

masculí Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió Desenvolupar un tema Sortir-se del tema Assumpte d’una composició escolar Tros que hom dona a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua història Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment lingüística Arrel En gramàtica textual, part d’una oració situada al costat del rema que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida música Idea o frase melòdica i rítmica i més…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temari

■ temari

masculí Repertori de temes tractats o a tractar en una conferència, un curs, un examen, una reunió, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temàtic
| temàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temàtic</title>

Etimologia: del gr. thematikós, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tema.
  2. adjectiu lingüística Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
  3. adjectiu música
    1. Dit del material bàsic de la construcció d’un fragment amb relació a les possibilitats de desenvolupament dels seus temes.
    2. Dit d’una obra o un fragment en els quals el tema té un paper privilegiat.
  4. femení Conjunt de temes d’algun àmbit concret (científic, literari, etc.) tractat per una obra, un autor o un període determinat.

■ temàtic
| temàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al tema adjectiu lingüística Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència adjectiu música Dit del material bàsic de la construcció d’un fragment amb relació a les possibilitats de desenvolupament dels seus temes Dit d’una obra o un fragment en els quals el tema té un paper privilegiat femení Conjunt de temes d’algun àmbit concret científic, literari, etc tractat per una obra, un autor o un període determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tematització

■ tematització

femení lingüística Procés pel qual un element lingüístic que forma part del rema passa a ésser el tema
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temedor
| temedora

■ temedor
| temedora

adjectiu Que és de témer que s’esdevingui La llei preveu tota una sèrie de penes temedores
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temença

■ temença

femení Temor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tèmenos

tèmenos

masculí arquitectura Recinte sagrat al voltant d’un temple grec o romà, delimitat per pòrtics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tement

■ tement

adjectiu Que tem Era molt tement de Déu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ témer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">témer</title>

Homòfon: tema
Etimologia: del ll. timēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir por, torbament de l’ànim, davant un perill real o imaginari. Ella temia molt el fred. És un home perillós i el temo.
    2. no témer un perill No curar-se’n, menysprear-lo.
  2. transitiu Tenir envers algú, especialment envers Déu, un sentiment d’extrema veneració que porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li. Témer Déu.
  3. transitiu Considerar que alguna cosa desagradable, perillosa, etc., ha d’ocórrer. Temo que perdrem. Temia que plouria.
  4. intransitiu Ésser preocupat, sentir temor. Jo temia per ell. Temo per la seva salut.

■ témer

verb transitiu Tenir por, torbament de l’ànim, davant un perill real o imaginari Ella temia molt el fred És un home perillós i el temo no témer un perill No curar-se’n, menysprear-lo transitiu Tenir envers algú, especialment envers Déu, un sentiment d’extrema veneració que porta a ésser humils, a evitar tot perill de desplaure-li Témer Déu transitiu Considerar que alguna cosa desagradable, perillosa, etc, ha d’ocórrer Temo que perdrem Temia que plouria intransitiu Ésser preocupat, sentir temor Jo temia per ell Temo per la seva salut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temerari
| temerària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temerari</title>

Etimologia: del ll. temerarius, -a, -um, íd., der. de temĕre ‘a l’atzar; a la lleugera’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que s’exposa i es llança al perill sense reflexionar, audaciosament, sense motiu. Temeraris, es llançaren contra l’enemic, un contra cent.
  2. per extensió Una empresa temerària. Un coratge temerari.
  3. judici temerari Judici inconsiderat, fet sense fonament.

■ temerari
| temerària

adjectiu Que s’exposa i es llança al perill sense reflexionar, audaciosament, sense motiu Temeraris, es llançaren contra l’enemic, un contra cent per extensió Una empresa temerària Un coratge temerari judici temerari Judici inconsiderat, fet sense fonament
Informació complementària
Traducció