Es mostren 88939 resultats

■ tempesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tempesta</title>

Etimologia: del ll. arcaic *tempesta ‘temps (cronològic i atmosfèric); mal temps’, substantivació del ll. arcaic tempestus, -a, -um ‘a temps, oportú’, reemplaçat més tard per tempestas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
femení meteorologia Tempestat.

■ tempesta

femení meteorologia Tempestat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tempestat</title>

Etimologia: del ll. tempestas, -ātis ‘període de temps; estat del temps; mal temps’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. meteorologia
    1. Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
    2. tempestat seca Tempestat de llamps i trons sense precipitació.
  2. figuradament Agitació violenta, com de crits, soroll, baralles, pertorbació intensa de l’ànim, etc. Una tempestat de xiulets i de protestes.
  3. tempestat magnètica astronomia i geofísica Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.

■ tempestat

femení meteorologia Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts tempestat seca Tempestat de llamps i trons sense precipitació figuradament Agitació violenta, com de crits, soroll, baralles, pertorbació intensa de l’ànim, etc Una tempestat de xiulets i de protestes tempestat magnètica astronomia i geofísica Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestejar

■ tempestejar

verb intransitiu meteorologia Fer tempestat Tot l’hivern ha tempestejat figuradament Moure soroll violent, sobretot amb crits i renys La classe política tempesteja es nota que s’apropen eleccions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestita

■ tempestita

femení geologia Dipòsit sedimentari marí d’aigües somes, que presenta evidències d’haver estat violentament alterat, remogut i resedimentat com a conseqüència d’una tempestat marina o lacustre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestiu
| tempestiva

■ tempestiu
| tempestiva

adjectiu Que ve a temps oportú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestivament

■ tempestivament

adverbi D’una manera tempestiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestívol
| tempestívola

■ tempestívol
| tempestívola

adjectiu Tempestuós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestós
| tempestosa

■ tempestós
| tempestosa

adjectiu Tempestuós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestosament

■ tempestosament

adverbi Tempestuosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempestuós
| tempestuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tempestuós</title>

Partició sil·làbica: tem_pes_tu_ós
Etimologia: de tempestós, amb influx del ll. aestuosus ‘xardorós, esvalotat’ 1a font: 1429
    adjectiu
    1. Que constitueix o causa una tempestat. Fa un vent tempestuós.
    2. En què fa una tempestat. Una nit tempestuosa.
    3. Subjecte a tempestats. Un hivern molt tempestuós.
  2. figuradament Turbulent. Un debat tempestuós.

■ tempestuós
| tempestuosa

adjectiu Que constitueix o causa una tempestat Fa un vent tempestuós En què fa una tempestat Una nit tempestuosa Subjecte a tempestats Un hivern molt tempestuós figuradament Turbulent Un debat tempestuós
Informació complementària
Traducció