Es mostren 88953 resultats

■ temporalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporalitat</title>

Etimologia: del ll. td. temporalĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de temporal, de sotmès a límit de temps.
  2. filosofia Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
  3. plural dret canònic Rendes que perceben els eclesiàstics d’un benifet o d’una prebenda.

■ temporalitat

femení Qualitat de temporal, de sotmès a límit de temps filosofia Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat entre aquests dos moments hi ha el seu present plural dret canònic Rendes que perceben els eclesiàstics d’un benifet o d’una prebenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalitzar

■ temporalitzar

verb transitiu Convertir l’etern en temporal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalment

■ temporalment

adverbi Per un cert temps limitat, no definitiu Se n’anà temporalment de casa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalós
| temporalosa

■ temporalós
| temporalosa

adjectiu Tempestuós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporani
| temporània

■ temporani
| temporània

adjectiu Que dura sols un cert temps, que no és definitiu o per sempre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporàniament

■ temporàniament

adverbi D’una manera temporània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporer
| temporera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporer</title>

Etimologia: de temps
    adjectiu i masculí i femení
  1. dret del treball Dit de la persona que exerceix un treball temporalment. Obrer temporer.
  2. dret administratiu Dit del funcionari de l’administració destinat transitòriament a exercir un càrrec públic subaltern.

■ temporer
| temporera

adjectiu i masculí i femení dret del treball Dit de la persona que exerceix un treball temporalment Obrer temporer dret administratiu Dit del funcionari de l’administració destinat transitòriament a exercir un càrrec públic subaltern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ témpores

■ témpores

femení plural litúrgia En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions tempora de l’any
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporització

■ temporització

femení automàtica, automació i tecnologia Acció de temporitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporitzador

■ temporitzador

masculí automàtica, automació i tecnologia Dispositiu que comanda una determinada operació en un moment o durant un temps predeterminat
Traducció