<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tendència</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ten_dèn_ci_a
Etimologia: de tendir 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: de tendir 1a font: 1839, DLab.
Body
-
femení
-
- Inclinació, disposició, en virtut de la qual hom és atret devers un fi. Tenir algú una tendència a exagerar.
- Inclinació d’un objecte a moure’s en una certa direcció. La tendència dels cossos a caure.
- filosofia i psicologia Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
-
- Orientació o corrent que es desenvolupa a l’interior d’un grup, partit, etc., o d’un moviment cultural, artístic o literari. A tots els partits hi ha una tendència a l’esquerra.
- Conjunt de les persones que manifesten aquesta tendència. La tendència reaccionària no ha entrat a l’ajuntament.
-
- Conjunt dels factors que orienten un fenomen vers una direcció determinada.
- economia Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic.
- lingüística Terme que els adversaris dels neogramàtics empraven per a descriure la forma no mecànica de produir-se l’evolució de les llengües al llarg del temps.
- tendència baromètrica meteorologia Variació de pressió que experimenta l’atmosfera durant les tres hores que precedeixen l’instant de l’observació d’aquest element meteorològic.
-
estadística
- Línia que presenta un conjunt de dades estadístiques en relació amb el temps, i que únicament presenta diferències a causa de les variacions estacionals, o purament aleatòries.
- tendència central Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.