Es mostren 88953 resultats

■ teodicea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teodicea</title>

Partició sil·làbica: te_o_di_ce_a
Etimologia: mot creat el 1710 pel filòsof alemany G. W. Leibniz (1646-1716) amb els mots gr. theós ‘déu’ i díkē ‘justícia; justificació’
femení filosofia Terme que, en general i etimològicament, significa ‘justificació de Déu’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat.

■ teodicea

femení filosofia Terme que, en general i etimològicament, significa ‘justificació de Déu’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teodolit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teodolit</title>

Partició sil·làbica: te_o_do_lit
Etimologia: d’origen incert, aparegut al s. XVI, potser comp. científic del gr. theáō ‘mirar’, odós ‘camí’ i part del mot (a)lid(ada), instrument que era part essencial del teodolit antic
masculí topografia Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.

■ teodolit

masculí topografia Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teodolític
| teodolítica

■ teodolític
| teodolítica

adjectiu topografia Relatiu o pertanyent al teodolit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teofania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teofania</title>

Partició sil·làbica: te_o_fa_ni_a
Etimologia: del b. ll. theophania, i aquest, del gr. theophanía, íd.
    femení
  1. història de les religions Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
  2. litúrgia En el ritu bizantí, nom donat a la festa de l’Epifania.

■ teofania

femení història de les religions Aparició o manifestació sensible de la divinitat litúrgia En el ritu bizantí, nom donat a la festa de l’Epifania
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

teofilantrop


<title type="display">teofilantrop</title>

Partició sil·làbica: te_o_fi_lan_trop
masculí història de les religions Seguidor d’un moviment de propaganda deista (teofilantropisme) que volia substituir el catolicisme per una doctrina (teofilantropia) fonamentada en l’afirmació racionalista de Déu.

teofilantrop

masculí història de les religions Seguidor d’un moviment de propaganda deista teofilantropisme que volia substituir el catolicisme per una doctrina teofilantropia fonamentada en l’afirmació racionalista de Déu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teofil·lina

■ teofil·lina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide púric derivat formalment de la xantina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teòfor
| teòfora

■ teòfor
| teòfora

adjectiu i masculí i femení lingüística i religió Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

teogàmia


<title type="display">teogàmia</title>

Partició sil·làbica: te_o_gà_mi_a
femení història de les religions Noces divines o unió sexual entre divinitats o entre divinitats i mortals. Hom usa, en aquest mateix sentit, el terme més corrent de hierogàmia.

teogàmia

femení història de les religions Noces divines o unió sexual entre divinitats o entre divinitats i mortals Hom usa, en aquest mateix sentit, el terme més corrent de hierogàmia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teogonia

■ teogonia

femení religió Genealogia dels déus Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teogònic
| teogònica

■ teogònic
| teogònica

adjectiu religió Relatiu o pertanyent a la teogonia, a una teogonia Que implica, en Déu o el diví, una gènesi, una generació
Traducció