Es mostren 88953 resultats

■ teòleg
| teòloga

■ teòleg
| teòloga

masculí i femení Persona versada en teologia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teologal

■ teologal

adjectiu Relatiu o pertanyent a Déu virtut teologal religió Cadascuna de les tres virtuts referides a Déu fe, esperança i caritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teologat

■ teologat

masculí catolicisme Centre de formació teològica dels instituts religiosos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teologia</title>

Partició sil·làbica: te_o_lo_gi_a
Etimologia: del ll. td. theologia, i aquest, del gr. theología, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. filosofia i religió Ciència que tracta de Déu o dels déus.
    2. especialment cristianisme Ciència que, des de la fe i a partir de les dades de la revelació, cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
    3. teologia mística religió i cristianisme Branca de la teologia que tracta de la mística.
    4. teologia moral cristianisme Branca de la teologia que estudia la moral cristiana.
    5. teologia natural (o filosòfica) filosofia Teodicea.
    6. teologia negativa (o apofàtica) cristianisme Modalitat teològica en què tota afirmació sobre Déu és entesa fonamentalment com a derivada de negacions, és a dir, com a afirmació del que Déu no és.
  2. religió Doctrina religiosa referent a Déu, als déus o al diví.

■ teologia

femení filosofia i religió Ciència que tracta de Déu o dels déus especialment cristianisme Ciència que, des de la fe i a partir de les dades de la revelació, cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura teologia mística religió i cristianisme Branca de la teologia que tracta de la mística teologia moral cristianisme Branca de la teologia que estudia la moral cristiana teologia natural o filosòfica filosofia Teodicea teologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teològic
| teològica

■ teològic
| teològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la teologia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teològicament

■ teològicament

adverbi En termes o principis teològics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teologitzar

■ teologitzar

verb intransitiu Teoritzar o especular teològicament, fer teologia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

teomania


<title type="display">teomania</title>

Partició sil·làbica: te_o_ma_ni_a
Etimologia: de teo- i -mania
femení psiquiatria Estat de deliri en què hom es creu inspirat i posseït per la divinitat o creu posseir-la.

teomania

femení psiquiatria Estat de deliri en què hom es creu inspirat i posseït per la divinitat o creu posseir-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teomàquia

■ teomàquia

femení mitologia Nom genèric de les lluites entre déus en les antigues mitologies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teomorf
| teomorfa

■ teomorf
| teomorfa

adjectiu i masculí i femení Que té forma o aspecte divins, de Déu o d’un déu
Traducció