Es mostren 88939 resultats

■ teoremàtic
| teoremàtica

■ teoremàtic
| teoremàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un teorema Que consisteix en un teorema o més
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teorètic
| teorètica

■ teorètic
| teorètica

adjectiu Que té caràcter de teoria científica Teòric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teoria</title>

Partició sil·làbica: te_o_ri_a
Etimologia: del ll. theoria, i aquest, del gr. theōría ‘especulació’ 1a font: s. XX, Oller
    femení
    1. Construcció intel·lectual elaborada amb independència de tota aplicació pràctica. Això és pura teoria.
    2. en teoria En principi, sense haver-ho comprovat en la pràctica.
    1. Suposició especulativa conforme a la qual hom es comporta pràcticament, sense pretendre, però, excloure altres alternatives. Soc de la teoria que la cosa millor, en política, és de parlar poc.
    2. especialment Hipòtesi, idea general, etc., establertes per tal d’explicar un determinat conjunt de fets. Hi ha moltes teories sobre l’origen de l’home. La teoria de la relativitat. Teoria atòmica. Les teories ondulatòria i corpuscular de la llum són emprades ara l’una ara l’altra, segons els casos.
    1. filosofia Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats a ella.
    2. Cos doctrinal, complet i sistemàtic, sobre una matèria, un art, una ciència, etc. Teoria de les equacions, de la combustió, de les probabilitats. Teoria de la música. Teoria econòmica.
    1. història A la Grècia antiga, nom donat a cadascuna de les delegacions oficials que les ciutats estat enviaven a les celebracions religioses i esportives (jocs olímpics, jocs nemeus, etc.), per tal que hi portessin llur representació.
    2. figuradament Sèrie, conjunt ordenat de coses d’una mateixa espècie. Una teoria d’arcs.
  5. matemàtiques Conjunt de principis referents a un determinat concepte (o conceptes) que inclou tant els axiomes postulats sobre aquest com les conseqüències (teoremes) que d’aquests axiomes han estat deduïdes lògicament.
  6. música
    1. Consideracions de tipus matematicofilosòfic basades en les ciències físiques en relació amb els sons.
    2. Ensenyament que comprèn un conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
  7. teoria del vaixell construcció naval Part de l’arquitectura naval que estudia l’embarcació com a vas flotant, tenint en compte la seva estabilitat i flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar.
  8. teoria de teixits indústria tèxtil Conjunt dels principis analítics i sintètics en què és basat l’art de compondre lligats i dibuixos per al tissatge.

■ teoria

femení Construcció intellectual elaborada amb independència de tota aplicació pràctica Això és pura teoria en teoria En principi, sense haver-ho comprovat en la pràctica Suposició especulativa conforme a la qual hom es comporta pràcticament, sense pretendre, però, excloure altres alternatives Soc de la teoria que la cosa millor, en política, és de parlar poc especialment Hipòtesi, idea general, etc, establertes per tal d’explicar un determinat conjunt de fets Hi ha moltes teories sobre l’origen de l’home La teoria de la relativitat Teoria atòmica Les teories ondulatòria i corpuscular de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teòric
| teòrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teòric</title>

Partició sil·làbica: te_ò_ric
Etimologia: del ll. theorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. theōrikós, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la teoria. Això és molt teòric. Coneixements teòrics.
    2. per extensió tecnologia Dit de la magnitud prevista per un càlcul o per l’experiència quan hom no té la certesa que sigui assolida amb exactitud o que el resultat no sigui exactament el desitjat. El diàmetre teòric d’una barra. El temps teòric de soldadura.
  2. masculí i femení
    1. Persona versada en la teoria, en teories científiques, artístiques, etc. Hegel és el gran teòric de la dialèctica.
    2. teòric en teixits indústria tèxtil Persona versada en teoria de teixits.

■ teòric
| teòrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la teoria Això és molt teòric Coneixements teòrics per extensió tecnologia Dit de la magnitud prevista per un càlcul o per l’experiència quan hom no té la certesa que sigui assolida amb exactitud o que el resultat no sigui exactament el desitjat El diàmetre teòric d’una barra El temps teòric de soldadura masculí i femení Persona versada en la teoria, en teories científiques, artístiques, etc Hegel és el gran teòric de la dialèctica teòric en teixits indústria tèxtil Persona versada en teoria de teixits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teòricament

■ teòricament

adverbi D’una manera teòrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teorització

■ teorització

femení Acció de teoritzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teoritzador
| teoritzadora

■ teoritzador
| teoritzadora

masculí i femení Persona que teoritza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teoritzar

■ teoritzar

verb intransitiu Formar una teoria o teories Està bé teoritzar, però després cal aplicar les idees
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teòsof
| teòsofa

■ teòsof
| teòsofa

masculí i femení Persona que professa la teosofia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teosofia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teosofia</title>

Partició sil·làbica: te_o_so_fi_a
Etimologia: de teo- i -sofia 1a font: 1868, DLCo.
    femení filosofia
    1. cristianisme Nom genèric donat a certes doctrines del Renaixement i del Romanticisme per tal com en aquestes el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món és atès independentment de la revelació.
    2. religió Moviment religiosoesotèric, fonamentalment sincretista, en què dominen els elements hindús, bé que inserits en una forma mental occidental i del segle XIX.
  2. En la filosofia de Rosmini, denominació equivalent de la “teoria general de l’ésser”.

■ teosofia

femení filosofia cristianisme Nom genèric donat a certes doctrines del Renaixement i del Romanticisme per tal com en aquestes el coneixement de Déu i de les forces espirituals que són ocultes al món és atès independentment de la revelació religió Moviment religiosoesotèric, fonamentalment sincretista, en què dominen els elements hindús, bé que inserits en una forma mental occidental i del segle XIX En la filosofia de Rosmini, denominació equivalent de la “teoria general de l’ésser”
Traducció