Es mostren 88953 resultats

teomorfisme

teomorfisme

teopasquisme

teopasquisme

teopasquita


<title type="display">teopasquita</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_o_pas_qui_ta
Body
    història eclesiàstica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al teopasquisme.
  2. masculí i femení Seguidor del teopasquisme.

teopasquita

teorema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teorema</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_o_re_ma
Etimologia: del ll. theōrĕma, i aquest, del gr. theṓrēma, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. filosofia i lògica
    1. obsolet Proposició especulativa.
    2. En una teoria, enunciat demostrable.
  2. matemàtiques Qualsevol proposició matemàtica que pot ésser demostrada a partir d’unes hipòtesis, uns axiomes o altres proposicions demostrades anteriorment.

teorema

teoremàtic
| teoremàtica

teoremàtic
| teoremàtica

teorètic
| teorètica

teorètic
| teorètica

teoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teoria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_o_ri_a
Etimologia: del ll. theoria, i aquest, del gr. theōría ‘especulació’ 1a font: s. XX, Oller
Body
    femení
    1. Construcció intel·lectual elaborada amb independència de tota aplicació pràctica. Això és pura teoria.
    2. en teoria En principi, sense haver-ho comprovat en la pràctica.
    1. Suposició especulativa conforme a la qual hom es comporta pràcticament, sense pretendre, però, excloure altres alternatives. Soc de la teoria que la cosa millor, en política, és de parlar poc.
    2. especialment Hipòtesi, idea general, etc., establertes per tal d’explicar un determinat conjunt de fets. Hi ha moltes teories sobre l’origen de l’home. La teoria de la relativitat. Teoria atòmica. Les teories ondulatòria i corpuscular de la llum són emprades ara l’una ara l’altra, segons els casos.
    1. filosofia Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats a ella.
    2. Cos doctrinal, complet i sistemàtic, sobre una matèria, un art, una ciència, etc. Teoria de les equacions, de la combustió, de les probabilitats. Teoria de la música. Teoria econòmica.
    1. història A la Grècia antiga, nom donat a cadascuna de les delegacions oficials que les ciutats estat enviaven a les celebracions religioses i esportives (jocs olímpics, jocs nemeus, etc.), per tal que hi portessin llur representació.
    2. figuradament Sèrie, conjunt ordenat de coses d’una mateixa espècie. Una teoria d’arcs.
  1. matemàtiques Conjunt de principis referents a un determinat concepte (o conceptes) que inclou tant els axiomes postulats sobre aquest com les conseqüències (teoremes) que d’aquests axiomes han estat deduïdes lògicament.
  2. música
    1. Consideracions de tipus matematicofilosòfic basades en les ciències físiques en relació amb els sons.
    2. Ensenyament que comprèn un conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
  3. teoria del vaixell construcció naval Part de l’arquitectura naval que estudia l’embarcació com a vas flotant, tenint en compte la seva estabilitat i flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar.
  4. teoria de teixits indústria tèxtil Conjunt dels principis analítics i sintètics en què és basat l’art de compondre lligats i dibuixos per al tissatge.

teoria

teòric
| teòrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teòric</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_ò_ric
Etimologia: del ll. theorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. theōrikós, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la teoria. Això és molt teòric. Coneixements teòrics.
    2. per extensió tecnologia Dit de la magnitud prevista per un càlcul o per l’experiència quan hom no té la certesa que sigui assolida amb exactitud o que el resultat no sigui exactament el desitjat. El diàmetre teòric d’una barra. El temps teòric de soldadura.
  2. masculí i femení
    1. Persona versada en la teoria, en teories científiques, artístiques, etc. Hegel és el gran teòric de la dialèctica.
    2. teòric en teixits indústria tèxtil Persona versada en teoria de teixits.

teòric
| teòrica

teòricament

teòricament

teorització

teorització