Es mostren 88939 resultats

teranyina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teranyina</title>

Accessory
Etimologia: contracció de tela aranyina, a través d’una dilació fonètica *teraranyina amb posterior haplologia, teranyina 1a font: s. XVI
Body
    femení
  1. zoologia Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
  2. popularment pesca Traïnya.
  3. teorema de la teranyina economia Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.

teranyina

teranyinaire

teranyinaire

terapeuta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terapeuta</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_ra_peu_ta
Etimologia: del gr. therapeutḗs ‘servidor’, der. de therapeúō ‘cuidar-se d’algú’
Body
    masculí i femení
  1. medicina i terapèutica Especialista en terapèutica.
  2. judaisme Membre d’una secta jueva formada per grups d’ascetes que visqueren a Egipte al segle I dC.

terapeuta

terapèutic
| terapèutica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terapèutic</title>

Accessory
Partició sil·làbica: te_ra_pèu_tic
Etimologia: del gr. therapeutikós ‘que es cuida d’algú’; en ll. td., therapeutĭca, -ōrum ‘tractats de medicina’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    medicina i terapèutica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la terapèutica.
  2. femení
    1. Part de la medicina que s’ocupa del conjunt dels preceptes destinats al tractament de les malalties.
    2. Ciència o art de curar o alleujar.
    3. terapèutica alimentària alimentació, indústries alimentàries En malalties condicionades per la nutrició, conjunt de mesures que inclouen modificacions de la ració o utilització de dietes específiques per a tractar trastorns metabòlics i evitar-ne o pal·liar-ne els símptomes.
    4. terapèutica biològica Tractament amb substàncies que produeixen reaccions biològiques en l’organisme: vaccinoteràpia, seroteràpia, etc.
    5. terapèutica del comportament psicologia i psiquiatria Denominació conjunta d’un seguit de mètodes terapèutics d’inspiració conductista encaminats a modificar trastorns del comportament.
    6. terapèutica empírica Tractament de les malalties per medicaments que l’experiència ha demostrat que són eficaços.
    7. terapèutica endocrina Tractament amb extractes de glàndules endocrines o amb llurs hormones.
    8. terapèutica farmacològica Terapèutica que tracta únicament de l’acció i l’aplicació de substàncies medicamentoses.
    9. terapèutica física Fisioteràpia.
    10. terapèutica ocupacional Planificació de les activitats físiques i mentals amb finalitat terapèutica.
    11. terapèutica química Quimioteràpia.
    12. terapèutica quirúrgica Cirurgia.
    13. terapèutica substitutiva Administració de substàncies hormonals per a suplir les deficiències de les glàndules endocrines corresponents.

terapèutic
| terapèutica

teràpia

teràpia

teràpsids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teràpsids</title>

Body
    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Ordre de rèptils de la subclasse dels sinàpsids, fòssils, que visqueren des del permià fins al juràssic, caracteritzats per l’aparició progressiva de caràcters de mamífers.
  2. singular Rèptil fòssil de l’ordre dels teràpsids.

teràpsids

terato-

terato-

teratogen
| teratògena

teratogen
| teratògena

teratogènesi

teratogènesi

teratogènia

teratogènia