Es mostren 88939 resultats

■ terçanell

■ terçanell

masculí indústria tèxtil Tela de seda que fa un cordonet molt gros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçar

■ terçar

verb transitiu agricultura Fer la tercera llaurada, en el mateix any, en un camp
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçat
| terçada

■ terçat
| terçada

masculí i femení ramaderia Animal oví o cabrú des dels dos anys fins als tres anys complerts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercejar

■ tercejar

verb transitiu Dividir en tres parts transitiu agricultura Terçar intransitiu Tercerejar transitiu Posar diagonalment Tercegeu armes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercejat
| tercejada

■ tercejat
| tercejada

adjectiu Dividit en tres parts heràldica Dit de l’escut dividit en tres parts per línies rectes horitzontals, verticals o diagonals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercer
| tercera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tercer</title>

Etimologia: del ll. tertiarius, -a, -um, íd., der. de tertius, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu i masculí i femení [símbol 3r 3a] Que, en una sèrie, en té dos davant seu, el que fa tres. Ell és el tercer de la classe.
    2. tercera instància dret català Procediment admès a Catalunya quan hi havia disconformitat entre dues sentències de primera i segona instància.
    3. tercer opositor (o simplement tercer) dret processal Persona que, sense ésser part en un litigi, pretén que la sentència perjudica els seus drets i s’hi oposa per un recurs de terceria.
  2. adjectiu
    1. Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tres parts iguals. En van morir les dues terceres parts.
    2. tercer estat història Nom donat, en l’estructura estamental de l’antic règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures.
    3. tercer orde catolicisme Associació pietosa que depèn d’un orde religiós, els membres de la qual s’esforcen a assolir la perfecció cristiana seguint una regla adaptada a la vida secular.
  3. masculí i femení Mitjancer entre dos. Fer de tercer.
  4. masculí
    1. El qui no és cap de les dues persones que intervenen en un afer, etc. Això seria fer mal a un tercer.
    2. dret processal Tercer opositor.
    3. antigament Encarregat de recollir en custòdia els delmes fins que eren lliurats als participants.
    4. assegurança a tercers assegurances Dins l’assegurança d’automòbils, assegurança que es fa càrrec de la responsabilitat per danys causats a terceres persones a causa de la circulació.
    5. tercer en discòrdia dret Persona nomenada entre àrbitres o perits perquè decideixi en discòrdia de llurs dictàmens.
  5. femení música
    1. Tercer grau de l’escala.
    2. Interval que es troba a la distància de tres graus en l’escala diatònica.

■ tercer
| tercera

adjectiu i masculí i femení símbol 3r 3a Que, en una sèrie, en té dos davant seu, el que fa tres Ell és el tercer de la classe tercera instància dret català Procediment admès a Catalunya quan hi havia disconformitat entre dues sentències de primera i segona instància tercer opositor o simplement tercer dret processal Persona que, sense ésser part en un litigi, pretén que la sentència perjudica els seus drets i s’hi oposa per un recurs de terceria adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tres parts iguals En van morir les dues terceres parts tercer estat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercerament

■ tercerament

adverbi En tercer lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercerejar

■ tercerejar

verb intransitiu Intervenir com a tercer o com a intermediari en un assumpte o una qüestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terceria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terceria</title>

Partició sil·làbica: ter_ce_ri_a
Etimologia: de tercer 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Mediació d’un tercer o mitjancer en una contesa, qüestió, assumpte, etc.
    2. especialment dret processal Recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més litigants per un tercer que no és ni el creditor ni el deutor, però que hi té dret per tal de defensar el propi dret o coadjuvar amb un dels litigants.
  2. Avantatge que hom en treu.

■ terceria

femení Mediació d’un tercer o mitjancer en una contesa, qüestió, assumpte, etc especialment dret processal Recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més litigants per un tercer que no és ni el creditor ni el deutor, però que hi té dret per tal de defensar el propi dret o coadjuvar amb un dels litigants Avantatge que hom en treu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercermundisme

■ tercermundisme

masculí Conjunt de problemes i fenòmens referents al subdesenvolupament del Tercer Món Condició de tercermundista