Es mostren 88953 resultats

terbutalina

terbutalina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància, de fórmula C 1 2 H 1 3 NO 3 , emprada com a broncodilatador en el tractament de l’asma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terç
| terça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terç</title>

Etimologia: del ll. tertius, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu Tercer.
  2. masculí
    1. Cadascuna de les parts d’una cosa dividida en tres parts iguals. Un terç, 1/3. Dos terços, 2/3.
    2. pesca Penúltim tros d’una canya de pescar, començant a comptar pel més gruixut.
    3. tauromàquia Cadascuna de les tres parts en què hom divideix la lídia.
    4. terç d’una antena marina, marítim Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca.
    5. terç d’una verga marina, marítim Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació.
  3. masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el tercer pis del castell.
  4. masculí
    1. història del dret català Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
    2. terç delme història del dret Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
  5. masculí
    1. història militar En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
    2. història i ciències polítiques En el carlisme, unitat superior de l’organització paramilitar del requetè.
    3. ciències militars En l’exèrcit espanyol, regiment de la guàrdia civil, la legió i la infanteria de marina.
  6. principi del terç exclòs lògica Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
  7. femení metrologia Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura.

■ terç
| terça

adjectiu Tercer masculí Cadascuna de les parts d’una cosa dividida en tres parts iguals Un terç, 1/3 Dos terços, 2/3 pesca Penúltim tros d’una canya de pescar, començant a comptar pel més gruixut tauromàquia Cadascuna de les tres parts en què hom divideix la lídia terç d’una antena marina, marítim Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca terç d’una verga marina, marítim Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el tercer pis del castell masculí història del dret català…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçament

■ terçament

adverbi Tercerament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçana

■ terçana

adjectiu i femení patologia Dit de la febre palúdica que apareix cada tres dies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçanell

■ terçanell

masculí indústria tèxtil Tela de seda que fa un cordonet molt gros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçar

■ terçar

verb transitiu agricultura Fer la tercera llaurada, en el mateix any, en un camp
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçat
| terçada

■ terçat
| terçada

masculí i femení ramaderia Animal oví o cabrú des dels dos anys fins als tres anys complerts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercejar

■ tercejar

verb transitiu Dividir en tres parts transitiu agricultura Terçar intransitiu Tercerejar transitiu Posar diagonalment Tercegeu armes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercejat
| tercejada

■ tercejat
| tercejada

adjectiu Dividit en tres parts heràldica Dit de l’escut dividit en tres parts per línies rectes horitzontals, verticals o diagonals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tercer
| tercera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tercer</title>

Etimologia: del ll. tertiarius, -a, -um, íd., der. de tertius, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu i masculí i femení [símbol 3r 3a] Que, en una sèrie, en té dos davant seu, el que fa tres. Ell és el tercer de la classe.
    2. tercera instància dret català Procediment admès a Catalunya quan hi havia disconformitat entre dues sentències de primera i segona instància.
    3. tercer opositor (o simplement tercer) dret processal Persona que, sense ésser part en un litigi, pretén que la sentència perjudica els seus drets i s’hi oposa per un recurs de terceria.
  2. adjectiu
    1. Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tres parts iguals. En van morir les dues terceres parts.
    2. tercer estat història Nom donat, en l’estructura estamental de l’antic règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures.
    3. tercer orde catolicisme Associació pietosa que depèn d’un orde religiós, els membres de la qual s’esforcen a assolir la perfecció cristiana seguint una regla adaptada a la vida secular.
  3. masculí i femení Mitjancer entre dos. Fer de tercer.
  4. masculí
    1. El qui no és cap de les dues persones que intervenen en un afer, etc. Això seria fer mal a un tercer.
    2. dret processal Tercer opositor.
    3. antigament Encarregat de recollir en custòdia els delmes fins que eren lliurats als participants.
    4. assegurança a tercers assegurances Dins l’assegurança d’automòbils, assegurança que es fa càrrec de la responsabilitat per danys causats a terceres persones a causa de la circulació.
    5. tercer en discòrdia dret Persona nomenada entre àrbitres o perits perquè decideixi en discòrdia de llurs dictàmens.
  5. femení música
    1. Tercer grau de l’escala.
    2. Interval que es troba a la distància de tres graus en l’escala diatònica.

■ tercer
| tercera

adjectiu i masculí i femení símbol 3r 3a Que, en una sèrie, en té dos davant seu, el que fa tres Ell és el tercer de la classe tercera instància dret català Procediment admès a Catalunya quan hi havia disconformitat entre dues sentències de primera i segona instància tercer opositor o simplement tercer dret processal Persona que, sense ésser part en un litigi, pretén que la sentència perjudica els seus drets i s’hi oposa per un recurs de terceria adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tres parts iguals En van morir les dues terceres parts tercer estat…
Informació complementària
Traducció