Es mostren 88939 resultats

■ terciogènit
| terciogènita

■ terciogènit
| terciogènita

adjectiu Relatiu o pertanyent als terciogènits masculí i femení Fill tercer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçó
| terçona

■ terçó
| terçona

adjectiu i masculí i femení ramaderia Dit de l’animal de peu rodó de dos a tres anys masculí història Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebè

■ terebè

masculí química orgànica Mescla de terpens, constituïda principalment per d ,1-limonè i terpinè, que hom obté per tractament amb àcid sulfúric de l’oli de trementina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

terebèl·lids


<title type="display">terebèl·lids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris, amb un plomall de tentacles filamentosos i amb brànquies filiformes o arborescents.
  2. singular Poliquet de la família dels terebèl·lids.

terebèl·lids

masculí zoologia plural Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris, amb un plomall de tentacles filamentosos i amb brànquies filiformes o arborescents singular Poliquet de la família dels terebèllids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebentè

■ terebentè

masculí química orgànica Nom a abandonar per a l’α-pinè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

terebentina

terebentina

femení química orgànica Trementina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebint

■ terebint

masculí botànica Noguerola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

terebintals


<title type="display">terebintals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses secretores de resines o essències, amb fulles alternes i flors hermafrodites. Comprèn les següents famílies principals: aceràcies, anacardiàcies, burseràcies, cneoràcies, coriariàcies, hipocastanàcies, meliàcies, meliantàcies, poligalàcies, rutàcies, sapindàcies, simarubàcies i voquisiàcies.
  2. singular Planta de l’ordre de les terebintals.

terebintals

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses secretores de resines o essències, amb fulles alternes i flors hermafrodites Comprèn les següents famílies principals aceràcies, anacardiàcies, burseràcies, cneoràcies, coriariàcies, hipocastanàcies, meliàcies, meliantàcies, poligalàcies, rutàcies, sapindàcies, simarubàcies i voquisiàcies singular Planta de l’ordre de les terebintals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebració

■ terebració

femení cirurgia Perforació o trepanació d’un òrgan del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terebrant</title>

Etimologia: del ll. terebrans, -ntis, participi de terebrare ‘perforar, trepanar’, der. de terĕra ‘perforadora, trepant’, i aquest, del terĕre ‘fregar, polir, triturar’, de la mateixa arrel de tarătrum ‘barrina’ (v. traire)
  1. adjectiu
    1. zoologia Dit de certs mol·luscs que foraden la roca, la fusta, etc.
    2. figuradament patologia Dit del dolor que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta.
  2. masculí entomologia
    1. plural Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, amb un oviscapte en les femelles.
    2. singular Insecte del subordre dels terebrants.

■ terebrant

adjectiu zoologia Dit de certs molluscs que foraden la roca, la fusta, etc figuradament patologia Dit del dolor que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta masculí entomologia plural Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, amb un oviscapte en les femelles singular Insecte del subordre dels terebrants
Traducció