<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terciari</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ter_ci_a_ri
Etimologia: del ll. tertiarius, -a, -um, íd.
Etimologia: del ll. tertiarius, -a, -um, íd.
Body
- adjectiu Tercer en ordre o grau.
-
masculí i femení
catolicisme
- Membre d’un tercer orde.
- terciari regular Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.
- terciari secular Persona civil o eclesiàstica secular que segueix l’espiritualitat d’un orde aprovat, amb una constitució o regles especials autoritzades per la Santa Seu.
-
estratigrafia
- adjectiu Relatiu o pertanyent al terciari.
- masculí Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
- adjectiu i masculí electrotècnia Dit de l’enrotllament d’un transformador destinat a ésser connectat a un circuit auxiliar.
-
adjectiu
química orgànica
- Dit de cadascun dels àtoms de carboni saturats, els quals en una estructura complexa es troben units a altres tres àtoms de carboni.
- per extensió Dit d’alguns grups funcionals quan van units a un carboni terciari.
- Dit del tipus d’amina en què existeix un grup —N, unit a tres àtoms de carboni diferents.
- sector terciari economia Conjunt de les activitats econòmiques considerades com a no productives, o no directament productives, anomenat també sector residual o sector de serveis.