Es mostren 88940 resultats

■ terebrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terebrant</title>

Etimologia: del ll. terebrans, -ntis, participi de terebrare ‘perforar, trepanar’, der. de terĕra ‘perforadora, trepant’, i aquest, del terĕre ‘fregar, polir, triturar’, de la mateixa arrel de tarătrum ‘barrina’ (v. traire)
  1. adjectiu
    1. zoologia Dit de certs mol·luscs que foraden la roca, la fusta, etc.
    2. figuradament patologia Dit del dolor que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta.
  2. masculí entomologia
    1. plural Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, amb un oviscapte en les femelles.
    2. singular Insecte del subordre dels terebrants.

■ terebrant

adjectiu zoologia Dit de certs molluscs que foraden la roca, la fusta, etc figuradament patologia Dit del dolor que produeix una sensació com si hom perforés la part malalta masculí entomologia plural Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, amb un oviscapte en les femelles singular Insecte del subordre dels terebrants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebràtula

■ terebràtula

femení zoologia Llàntia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebratúlids

■ terebratúlids

masculí zoologia plural Família de lofoforats braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, que inclou la llàntia i la terebratulina singular Braquiòpode de la família dels terebratúlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

terebratulina


<title type="display">terebratulina</title>

femení zoologia Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids (Terebratulina sp), amb els braços tentaculats, la closca allargada en forma oval i que inclou espècies bentòniques.

terebratulina

femení zoologia Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids Terebratulina sp , amb els braços tentaculats, la closca allargada en forma oval i que inclou espècies bentòniques
Gran Diccionari de la llengua catalana

teredínids


<title type="display">teredínids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de cos allargat, vermiforme, recobert per dues valves curtes amb les quals excava galeries a la fusta. Inclou el gènere Teredo, amb l’espècie Teredo navalis (broma o corc marí).
  2. singular Mol·lusc de la família dels teredínids.

teredínids

masculí zoologia plural Família de molluscs lamellibranquis de l’ordre dels eulamellibranquis, de cos allargat, vermiforme, recobert per dues valves curtes amb les quals excava galeries a la fusta Inclou el gènere Teredo , amb l’espècie Teredo navalis broma o corc marí singular Mollusc de la família dels teredínids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tereftalat

■ tereftalat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid tereftàlic tereftalat de dimetil indústria tèxtil Sòlid cristallí que hom obté per oxidació del p -xilè, seguida d’esterificació amb metanol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tereftàlic, àcid

■ tereftàlic, àcid

química orgànica Un dels isòmers de l’àcid ftàlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

tereré


<title type="display">tereré</title>

Etimologia: del cast. tereré, i aquest, del guaraní tereré, íd.
masculí [plural tererés] alimentació, indústries alimentàries Beguda obtinguda per maceració en fred del mate.

tereré

masculí plural tererés alimentació, indústries alimentàries Beguda obtinguda per maceració en fred del mate
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tereseta

■ tereseta

femení A Mallorca, titella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teresià
| teresiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teresià</title>

Partició sil·làbica: te_re_si_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Teresa de Jesús o als ordes religiosos fundats sota la seva advocació. Espiritualitat teresiana.
  2. femení catolicisme Membre d’un orde religiós femení, dedicat a l’ensenyament, fundat a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó.

■ teresià
| teresiana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Teresa de Jesús o als ordes religiosos fundats sota la seva advocació Espiritualitat teresiana femení catolicisme Membre d’un orde religiós femení, dedicat a l’ensenyament, fundat a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó
Traducció