Es mostren 88953 resultats

■ term-

■ term-

Forma prefixada del mot grec thermós , que significa ‘calent’ i que indica relació amb la calor o amb la temperatura Ex termalgèsia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">termal</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. thermae, -arum ‘termes, banys calents’
    adjectiu
    1. Dit de l’aigua que per causa natural brolla de la font a una temperatura superior almenys en 5° a la de la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font.
    2. Dit de la font d’on brolla l’aigua termal.
  2. Relatiu o pertanyent a les termes.

■ termal

adjectiu Dit de l’aigua que per causa natural brolla de la font a una temperatura superior almenys en 5° a la de la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font Dit de la font d’on brolla l’aigua termal Relatiu o pertanyent a les termes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

termalgèsia

termalgèsia

femení patologia Termoalgèsia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termalisme

■ termalisme

masculí Conjunt dels serveis mèdics, assistencials, hotelers, etc, destinats a la utilització de les aigües termals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termalitat

■ termalitat

femení Qualitat de termal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

termalització


<title type="display">termalització</title>

Partició sil·làbica: ter_ma_lit_za_ci_ó
femení tecnologia i física atòmica En una generació de neutrons d’una reacció de fissió en cadena, disminució de l’energia cinètica dels neutrons mitjançant el moderador.

termalització

femení tecnologia i física atòmica En una generació de neutrons d’una reacció de fissió en cadena, disminució de l’energia cinètica dels neutrons mitjançant el moderador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termàntic
| termàntica

■ termàntic
| termàntica

adjectiu medicina i terapèutica Que excita la calor natural Medicament termàntic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termatologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">termatologia</title>

Partició sil·làbica: ter_ma_to_lo_gi_a
Etimologia: formació culta analògica anòmala sobre el gr. thermós ‘calent’ i -logia, amb -ato-, propi d’altres mots savis (dermatologia, estomatologia, etc.), per distingir-lo de termologia
femení medicina i terapèutica Estudi científic de la calor com a agent terapèutic.

■ termatologia

femení medicina i terapèutica Estudi científic de la calor com a agent terapèutic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terme</title>

Etimologia: del ll. tĕrmĭnus, íd., que en el reflex en les llengües romàniques es confongué amb el sinònim neutre més arcaic i vg. termen, -ĭnis 1a font: s. XI
    [plural termes o, antic i dialectal, térmens] masculí
    1. Cadascuna de les fites o vedrunes que assenyalen els límits d’una extensió de terreny. Posar termes a una propietat.
    2. dret civil Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció, especialment territori que forma la jurisdicció d’un municipi. En aquest cas hom l’anomena generalment terme municipal.
    3. plural dret civil Totalitat del territori d’un municipi, castell, etc.
    4. terme rural (o simplement terme) història del dret Territori jurisdiccional sense lloc habitat.
    1. Cadascun dels graus de distància dels objectes representats en pintura o dels que es veuen en la realitat d’un paisatge, d’un lloc qualsevol. Apareixen uns arbres a primer terme.
    2. figuradament Cadascun dels graus de situació de persones o coses amb relació a llur jerarquia o poder d’exhibició. Aquell pobre noi sempre restava en segon terme.
  3. Fi d’un espai a recórrer. Ella va arribar la primera al terme de la cursa.
    1. Fi d’un període de temps, època en què una cosa fineix, en què hom ha de pagar un lloguer, etc. Quan tindrà terme aquest teu procedir? Manllevar una cosa a llarg terme, a curt terme.
    2. dret civil Element accidental dels actes jurídics que té com a efecte l’ajornament de llur execució (terme suspensiu), la fixació de la data o de les condicions en què s’extingeix (terme resolutori), o bé la pròrroga concedida pel creditor al deutor (terme de gràcia).
    3. dret processal Moment en què cal realitzar un acte processal i que és establert pel jutge d’acord amb la llei.
    4. economia Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
    5. economia En una venda a termes, cadascun dels pagaments parcials que hom fa a temps fixats fins a completar una suma a pagar. És anomenat també termini. Avui he pagat l’últim terme.
    6. a terme obstetrícia Dit del part que s’esdevé entre les trenta-set i les quaranta-dues setmanes de gestació.
    7. a terme obstetrícia i pediatria Dit del nadó nascut entre les trenta-set i les quaranta-dues setmanes de gestació.
    8. portar (o dur) a terme (una cosa) locució verbal Donar-hi cap, acabar-la. No ha pogut portar a terme el seu projecte.
    9. posar terme (a una cosa) locució verbal Donar-li fi, fer que s’acabi, que no continuï. Hem de posar terme a aquesta situació.
    10. venda a termes economia Modalitat de crèdit al consum, anomenada també venda a terminis, per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació.
  5. lingüística
    1. Mot. Ho ha dit amb el terme apropiat.
    2. especialment Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d’evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.
  6. lògica
    1. Cadascun dels dos membres que delimiten una proposició: el subjecte i el predicat.
    2. Cadascun dels tres membres que, repetits, integren el sil·logisme.
  7. matemàtiques
    1. Cadascuna de les parts que formen una expressió algèbrica additiva.
    2. Cadascuna de les quantitats que formen una raó, proporció, progressió, sèrie, successió, etc.
    3. El numerador o el denominador d’una fracció.
    4. Cadascun dels valors extrems o mitjans d’una proporció.
    5. Cadascuna de les parts que apareixen a l’esquerra o a la dreta d’una igualtat o desigualtat.
    6. terme general Terme que conté paràmetres, de manera que, particularitzant els valors d’aquests, hom obté tots els termes específics d’un conjunt donat.
    7. terme independent En un polinomi o en una equació, terme que no afecta cap incògnita.
    8. terme mitjà En estadística, mitjana.
  8. plural
    1. Condicions, circumstàncies que limiten quelcom.
    2. dret Proposicions, limitacions, etc., establertes en un contracte, etc.

■ terme

plural termes o, antic i dialectal , térmens masculí Cadascuna de les fites o vedrunes que assenyalen els límits d’una extensió de terreny Posar termes a una propietat dret civil Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció, especialment territori que forma la jurisdicció d’un municipi En aquest cas hom l’anomena generalment terme municipal plural dret civil Totalitat del territori d’un municipi, castell, etc terme rural o simplement terme història del dret Territori jurisdiccional sense lloc habitat Cadascun dels graus de distància dels objectes representats en pintura o dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termenal

■ termenal

masculí Fita o sèrie de fites que assenyalen els límits o divisòria entre dos termes, dues propietats, etc
Traducció