Es mostren 88940 resultats

■ termener
| termenera

■ termener
| termenera

adjectiu Que serveix com a terme o fita Pedra termenera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

termení
| termenina

termení
| termenina

adjectiu i masculí i femení De Térmens Noguera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ termes

■ termes

femení plural Lloc d’aigües termals història i arquitectura Banys públics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tèrmia

■ tèrmia

femení símbol th metrologia Unitat d’energia equivalent a 4,1855 × 10 6 J
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tèrmic
| tèrmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tèrmic</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del radical gr. term- 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la calor o a l’energia calorífica.
  2. fisiologia animal Dit del fenomen en el qual hi ha un augment o una disminució de calor.
  3. tecnologia Dit de les màquines i dels motors que transformen l’energia calorífica en energia mecànica.
  4. neutró tèrmic física atòmica Dit del neutró l’energia cinètica del qual és de l’ordre de la d’agitació tèrmica de les molècules del moderador que la hi ha conferida.

■ tèrmic
| tèrmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la calor o a l’energia calorífica fisiologia animal Dit del fenomen en el qual hi ha un augment o una disminució de calor tecnologia Dit de les màquines i dels motors que transformen l’energia calorífica en energia mecànica neutró tèrmic física atòmica Dit del neutró l’energia cinètica del qual és de l’ordre de la d’agitació tèrmica de les molècules del moderador que la hi ha conferida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tèrmicament

tèrmicament

adverbi Per mitjà de la calor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

termidor


<title type="display">termidor</title>

Etimologia: del fr. thermidor, íd., der. del gr. thermós ‘calent’
masculí història Nom de l’onzè mes del calendari republicà francès.

termidor

masculí història Nom de l’onzè mes del calendari republicà francès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

termidorià
| termidoriana

termidorià
| termidoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent al termidor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terminable

■ terminable

adjectiu Que pot ésser terminat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terminació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terminació</title>

Partició sil·làbica: ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. terminatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Acció de terminar o de terminar-se;
    2. l’efecte.
    1. Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa.
    2. lingüística Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).

■ terminació

femení Acció de terminar o de terminar-se l’efecte Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa lingüística Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final desinència o sufix
Informació complementària
Traducció