Es mostren 88940 resultats

arrimament

arrimament

arrimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrimar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser derivat de rim o rima1 ‘igualtat de terminacions en el vers’, d’on arrimar ‘igualar o adaptar la construcció, les idees, etc.’ i després ‘posar en contacte una cosa amb una altra’ 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu Disposar formant rima2.
    1. transitiu Posar (una cosa) tocant a una altra; arrambar. Arrimeu les cadires a la paret.
    2. pronominal S’han embrutat arrimant-se a la paret.
  2. pronominal figuradament Acollir-se a la protecció d’algú. Va arrimar-se a l’alcalde i al final li han concedit el permís.

arrimar

arriscadament

arriscadament

arriscament

arriscament

arriscar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arriscar</title>

Accessory
Etimologia: de risc 1a font: 1386
Body
    verb
  1. transitiu Exposar a un risc, posar en risc. Arriscar els béns en un negoci. Arriscar la vida.
  2. pronominal
    1. Arriscar-se en una empresa difícil. No t’arrisquis pas a volar, amb aquest temps.
    2. qui no s’arrisca no pisca Refrany que indica que, per a obtenir coses importants, cal arriscar-se.

arriscar

arriscat
| arriscada

arriscat
| arriscada

arrissada

arrissada

arrissar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrissar</title>

Accessory
Etimologia: de ris 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Cargolar (els cabells, el pèl) formant anells, rulls. Fer-se arrissar les puntes dels cabells. Arrissar el pèl d’un teixit. Arrissar els cabells a algú.
    2. dialectal Apallissar.
    3. col·loquialment Enganyar cobrant un preu abusiu. Hi vam menjar bé, però ens van arrissar.
  2. pronominal
    1. Cargolar-se el pèl, els cabells, formant anells, rulls. Se li arrissà la barba en eixugar-se.
    2. Arrissar-se la mar. Arrissar-se una fulla quan és seca.

arrissar

arrítmia

arrítmia

arrítmic
| arrítmica

arrítmic
| arrítmica

Informació complementària