Es mostren 88939 resultats

■ terrari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrari</title>

Etimologia: del ll. terrarium ‘munt de terra’
masculí Instal·lació adequada per a la cria i observació d’amfibis, rèptils, artròpodes i altres animals que habiten principalment sobre el sòl, al seu interior o a vegades a l’aigua.

■ terrari

masculí Installació adequada per a la cria i observació d’amfibis, rèptils, artròpodes i altres animals que habiten principalment sobre el sòl, al seu interior o a vegades a l’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terràrium

■ terràrium

masculí Terrari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrassa</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1431
    femení
    1. Espai de terreny pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell.
    2. esports En l’alpinisme, relleix pla i horitzontal en una paret.
    3. geomorfologia Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
  2. Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, etc., amb taules, seients, etc.
  3. heràldica Nom donat al sòl, el qual és generalment a la punta de l’escut i que serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.

■ terrassa

femení Espai de terreny pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell esports En l’alpinisme, relleix pla i horitzontal en una paret geomorfologia Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, etc, amb taules, seients, etc heràldica Nom donat al sòl, el qual és generalment a la punta de l’escut i que serveix de base a plantes, animals, edificis, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrassà
| terrassana

■ terrassà
| terrassana

masculí i femení Persona que es dedica al conreu de la terra Als pobles de marina, tot aquell qui no és mariner ni pescador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

terrassat
| terrassada

terrassat
| terrassada

adjectiu heràldica Dit de tota figura que és damunt una terrassa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrassenc
| terrassenca

■ terrassenc
| terrassenca

adjectiu i masculí i femení De Terrassa Vallès Occidental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrat</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1172
masculí construcció Coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici, que permet de caminar-hi còmodament al damunt i que serveix per a estendre-hi roba, per a prendre-hi el sol o la fresca, etc.

■ terrat

masculí construcció Coberta plana i lleugerament inclinada, sense teules, d’un edifici o d’una part d’un edifici, que permet de caminar-hi còmodament al damunt i que serveix per a estendre-hi roba, per a prendre-hi el sol o la fresca, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

terrategí
| terrategina

terrategí
| terrategina

adjectiu i masculí i femení De Terrateig Vall d’Albaida
Gran Diccionari de la llengua catalana

terratenc
| terratenca

terratenc
| terratenca

adjectiu i masculí i femení De Terrats Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terratge</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1299
    masculí
  1. dret
    1. Allò que paga a l’amo d’una terra el qui la conrea.
    2. especialment Quantitat de cereals i fruits que l’arrendatari conreador d’una terra ha de pagar al propietari com a preu de l’arrendament.
    3. història del dret Imposició medieval que percebia el rei en els territoris reials dels regnes de la corona catalanoaragonesa sobre els fruits de la terra.
    4. dret català Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà augmentant a poc a poc fins a donar-ne la meitat al propietari.
  2. història Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.

■ terratge

masculí dret Allò que paga a l’amo d’una terra el qui la conrea especialment Quantitat de cereals i fruits que l’arrendatari conreador d’una terra ha de pagar al propietari com a preu de l’arrendament història del dret Imposició medieval que percebia el rei en els territoris reials dels regnes de la corona catalanoaragonesa sobre els fruits de la terra dret català Segons el dret del Camp de Tarragona, cessió d’un erm per a posar-lo en conreu, en canvi que en els primers anys el conreador obtindrà la totalitat de les collites i en els posteriors en pagarà la tercera o la quarta part, que anirà…
Traducció