arrocar
Accessory
Etimologia: de roca1
Body
verb
transitiu dialectal Destrossar, desfer.
Es mostren 88934 resultats
arrocar
arrocar
verb transitiu dialectal Destrossar, desfer
arrodir-se
arrodir-se
Accessory
Etimologia: de roda
Body
-
verb
pronominal
dialectal
- Doblegar-se sobre si mateix; cargolar-se. El gat s’arrodia vora el foc.
- figuradament Arrodir-se de fred.
arrodir-se
verb pronominal dialectal Doblegar-se sobre si mateix cargolar-se El gat s’arrodia vora el foc figuradament Arrodir-se de fred
■
arrodolar
arrodolar
Accessory
Etimologia: de roda
Body
verb
transitiu Fer anar violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.
■
arrodolar
verb transitiu Fer anar violentament alguna cosa de rodolons per terra
arrodonida
arrodonida
Accessory
Etimologia: de arrodonir
Body
-
femení
- Acció d’arrodonir;
- l’efecte.
arrodonida
femení Acció d’arrodonir l’efecte
■
arrodonidament
arrodonidament
Accessory
Etimologia: de arrodonida
Body
adverbi D’una manera arrodonida.
■
arrodonidament
adverbi D’una manera arrodonida
arrodonidor
| arrodonidora
arrodonidor
Accessory
Etimologia: de arrodonir
Body
adjectiu i masculí i femení Que arrodoneix.
arrodonidor
| arrodonidora
adjectiu i masculí i femení Que arrodoneix
■
arrodoniment
arrodoniment
Accessory
Etimologia: de arrodonir
Body
-
masculí
-
- Acció d’arrodonir o d’arrodonir-se;
- l’efecte.
- fonètica, fonologia Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes.
■
arrodoniment
masculí Acció d’arrodonir o d’arrodonir-se l’efecte fonètica, fonologia Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes
■
arrodonir
arrodonir
Accessory
Etimologia: de rodó 1a font: 1575, DPou.
Body
-
verb
- transitiu Fer esdevenir rodó. El fuster va arrodonir-ne els caires amb un cop de raspa.
- pronominal Esdevenir rodó. La pedra s’ha arrodonit per l’acció de les onades.
- transitiu Fer més complet. Arrodonir la fortuna.
- transitiu Deixar més ben acabat. Arrodonir una redacció. Una tasca ben arrodonida.
- arrodonir un nombre Substituir un nombre per un altre de més simple i de valor aproximadament igual per tal d’alleugerir el càlcul.
■
arrodonir
verb transitiu Fer esdevenir rodó El fuster va arrodonir-ne els caires amb un cop de raspa pronominal Esdevenir rodó La pedra s’ha arrodonit per l’acció de les onades transitiu Fer més complet Arrodonir la fortuna transitiu Deixar més ben acabat Arrodonir una redacció Una tasca ben arrodonida arrodonir un nombre Substituir un nombre per un altre de més simple i de valor aproximadament igual per tal d’alleugerir el càlcul
■
arrodonit
| arrodonida
arrodonit
Accessory
Etimologia: de arrodonir
Body
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència dels llavis.
■
arrodonit
| arrodonida
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència dels llavis
■
arroentament
arroentament
Accessory
Partició sil·làbica: ar_ro_en_ta_ment
Etimologia: de arroentar
Etimologia: de arroentar
Body
masculí Acció d’arroentar.
■
arroentament
masculí Acció d’arroentar