Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

arrize

| arriza

<title type="display">arrize</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia arize -a]

Etimologia: de a-¹ i rhíza ‘arrel’

adjectiu botànica Mancat d’arrels.

arrize

| arriza

adjectiu botànica Mancat d’arrels

■ arrizòfit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrizòfit</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia arizòfit]

Etimologia: de a-¹, rizo- i -fit

masculí botànica Vegetal sense arrels.

■ arrizòfit

masculí botànica Vegetal sense arrels

■ arrizotònic

| arrizotònica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrizotònic</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia arizotònic -a]

Etimologia: de a-¹ i rizotònic

adjectiu lingüística Dit de la forma lingüística no accentuada en l’arrel o la base radical.

■ arrizotònic

| arrizotònica

adjectiu lingüística Dit de la forma lingüística no accentuada en l’arrel o la base radical

arrocar

<title type="display">arrocar</title>

Etimologia: de roca¹

verb transitiu dialectal Destrossar, desfer.

arrocar

verb transitiu dialectal Destrossar, desfer

arrodir-se

<title type="display">arrodir-se</title>

Etimologia: de roda

verb

pronominal

dialectal

Doblegar-se sobre si mateix; cargolar-se. El gat s’arrodia vora el foc.
figuradament Arrodir-se de fred.

arrodir-se

verb pronominal dialectal Doblegar-se sobre si mateix cargolar-se El gat s’arrodia vora el foc figuradament Arrodir-se de fred

■ arrodolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrodolar</title>

Etimologia: de roda

verb transitiu Fer anar violentament (alguna cosa) de rodolons per terra.

■ arrodolar

verb transitiu Fer anar violentament alguna cosa de rodolons per terra

arrodonida

<title type="display">arrodonida</title>

Etimologia: de arrodonir

femení

Acció d’arrodonir;
l’efecte.

arrodonida

femení Acció d’arrodonir l’efecte

■ arrodonidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrodonidament</title>

Etimologia: de arrodonida

adverbi D’una manera arrodonida.

■ arrodonidament

adverbi D’una manera arrodonida

arrodonidor

| arrodonidora

<title type="display">arrodonidor</title>

Etimologia: de arrodonir

adjectiu i masculí i femení Que arrodoneix.

arrodonidor

| arrodonidora

adjectiu i masculí i femení Que arrodoneix

■ arrodoniment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrodoniment</title>

Etimologia: de arrodonir

masculí

1. Acció d’arrodonir o d’arrodonir-se;
2. l’efecte.
fonètica, fonologia Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes.

■ arrodoniment

masculí Acció d’arrodonir o d’arrodonir-se l’efecte fonètica, fonologia Fenomen particular de la labialització que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes