Es mostren 88939 resultats

■ terrífic
| terrífica

■ terrífic
| terrífica

adjectiu Que infon terror
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrigen
| terrígena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrigen</title>

Etimologia: del ll. terrigĕnus, -a, -um, íd.
    adjectiu petrografia
  1. Nascut de la terra, engendrat per la terra.
  2. dipòsit terrigen Nom genèric dels dipòsits que procedeixen de terra ferma, encara que siguin marítims per llur posterior situació, o bé d’aquells en els quals no ha intervingut l’acció de l’aigua.

■ terrigen
| terrígena

adjectiu petrografia Nascut de la terra, engendrat per la terra dipòsit terrigen Nom genèric dels dipòsits que procedeixen de terra ferma, encara que siguin marítims per llur posterior situació, o bé d’aquells en els quals no ha intervingut l’acció de l’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrina</title>

Etimologia: del fr. terrine, íd., fem. del fr. ant. tierin, terrin ‘pot de terrissa’, der. de terre ‘terra’
    femení
  1. ceràmica Petit vas de terrissa envernissada, de forma circular i fons pla.
  2. Contingut d’una terrina. Una terrina de ‘foie-gras’.

■ terrina

femení ceràmica Petit vas de terrissa envernissada, de forma circular i fons pla Contingut d’una terrina Una terrina de ‘foie-gras’
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrissa</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1491
    femení ceràmica
    1. Objecte o conjunt d’objectes (olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
    2. Terra argilosa de què és feta la terrissa.
  2. per extensió Material terrós cuit de què són fets els objectes de ceràmica, pisa, porcellana, etc., i també les peces de bòbila.

■ terrissa

femení ceràmica Objecte o conjunt d’objectes olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita Terra argilosa de què és feta la terrissa per extensió Material terrós cuit de què són fets els objectes de ceràmica, pisa, porcellana, etc, i també les peces de bòbila
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrissaire

■ terrissaire

masculí i femení oficis manuals Persona que fa objectes de terrissa o en ven
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrisser
| terrissera

■ terrisser
| terrissera

adjectiu Relatiu o pertanyent a la terrissa Indústria terrissera masculí i femení oficis manuals Terrissaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrisseria

■ terrisseria

femení ceràmica Indústria, obrador, botiga, de terrissaire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territ


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territ</title>

Etimologia: d’origen expressiu (v. tiró3 i tit)
    masculí ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids (Calidris canutus), de color rogenc amb l’esquena tacada de castany i negre.
  2. territ becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris ferruginea), de color roig brunenc viu, amb el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.
  3. territ fosc Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris maritima), de color negre rogenc, el ventre blanc i les potes grogues.
  4. territ gros Territ.
  5. territ de tres dits Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris alba), de color roig viu tacat de negre, gris i blanc, i que habita a les regions àrtiques.
  6. territ variant Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris alpina), de color bru rogenc amb una grossa taca negra al baix pit.

■ territ

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids Calidris canutus , de color rogenc amb l’esquena tacada de castany i negre territ becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Calidris ferruginea , de color roig brunenc viu, amb el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall territ fosc Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Calidris maritima , de color negre rogenc, el ventre blanc i les potes grogues territ gros Territ territ de tres dits Ocell de l’ordre dels caradriformes, de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territori</title>

Etimologia: del ll. territorium, íd. 1a font: 1372
    masculí
    1. Superfície de terra que comprèn una jurisdicció.
    2. dret administratiu i economia Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
    3. geografia política i economia Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc.).
    4. ordenació del territori economia i ciències polítiques Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
  2. dret administratiu
    1. Extensió de terra que forma una circumscripció política.
    2. En alguns estats federals, entitat politicoadministrativa, inferior a les províncies, a les regions o als estats autònoms, la qual no gaudeix d’autonomia interior.
    3. territori autònom Porció de territori nacional o estatal que gaudeix d’un estatut d’autonomia.
    4. territori duaner dret internacional Territori o espai geogràfic relatiu a una part o a la totalitat d’un estat o d’àmbit supraestatal, que té un règim duaner homogeni.
    5. territori internacional dret internacional Zona, país, etc., que, tot i haver cessat de formar part d’un determinat estat sobirà, no ha estat annexat encara a cap altre ni constitueix el territori d’un nou estat independent; la seva administració és feta per mandat i sota la garantia d’una organització internacional.
    6. territori nacional dret internacional Extensió de territori compresa dins els límits d’un estat, sobre la qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.
  3. etologia Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.

■ territori

masculí Superfície de terra que comprèn una jurisdicció dret administratiu i economia Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística geografia política i economia Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències polítiques, administratives, etc ordenació del territori economia i ciències polítiques Conjunt de mesures i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territorial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territorial</title>

Partició sil·làbica: ter_ri_to_ri_al
Etimologia: del ll. territorialis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al territori.
  2. etologia Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que defensen d’una manera activa i permanent els límits d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen.

■ territorial

adjectiu Relatiu o pertanyent al territori etologia Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que defensen d’una manera activa i permanent els límits d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen
Traducció