Es mostren 88940 resultats

testificació

testificació

testificador
| testificadora

testificador
| testificadora

testifical

testifical

testificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">testificar</title>

Accessory
Compareu: testimoniar
Etimologia: del ll. testificari, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    verb transitiu
  1. Declarar com a testimoni. Un assistent a la reunió va testificar que aquella imputació era completament gratuïta.
  2. Provar una cosa valent-se de testimonis o de documents autèntics. Has de testificar que ets l’hereu universal del difunt. Sense documents no podem testificar aquest fet.

testificar

testificatiu
| testificativa

testificatiu
| testificativa

testimoni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">testimoni</title>

Accessory
Etimologia: del ll. testimonium ‘testimoniatge’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
    1. masculí i femení dret civil, dret processal i dret català Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits, i que en dona fe.
    2. masculí i femení Persona que ha vist o sentit alguna cosa. Ella no ha volgut escoltar-me: tu n’ets testimoni.
    3. masculí testimoniatge 1. Allevar fals testimoni. Donar testimoni.
  1. masculí Qualsevol cosa per la qual hom infereix la veritat d’un fet. Aquelles pedres eren testimonis venerables d’una història gloriosa.
  2. masculí
    1. Cadascuna de les pedretes col·locades sota una fita per donar prova que aquesta és realment una fita i no una pedra qualsevol.
    2. testimonis muts Trossos de carbó, vidre, rajoles, closques de cargols, etc., que es posen sota una fita per a poder provar-ne l’existència en cas que fos arrencada i es produïssin discussions sobre la seva situació.
  3. masculí crítica textual Còdex, autor, citacions, etc., que transmeten un text.
  4. masculí esports Tub cilíndric, prim i lleuger, de fusta, metall, etc., que en les curses de relleus l’atleta porta a les mans i cedeix al següent del mateix equip en una zona delimitada.
  5. testimoni de Jehovà religió Membre d'una confessió religiosa fundada als Estats Units d'Amèrica al final del segle XIX, els Testimonis de Jehovà, caracteritzada per la interpretació literal de la Bíblia, el rebuig de les teories evolucionistes i la creença que el regne de Déu convertirà la Terra en un món nou governat per Crist i un grup de 144.000 persones fidels.

testimoni

testimonial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">testimonial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tes_ti_mo_ni_al
Etimologia: del ll. testimonialis, íd.
Body
  1. adjectiu
    1. Mitjançant testimonis.
    2. Que pot donar fe, que serveix com a testimoni.
  2. femení plural
    1. dret Document en què hom testifica alguna cosa legalment.
    2. dret canònic Document en què un prelat dona testimoni de la vida, els costums i la llibertat d’un súbdit seu que passa a una altra diòcesi o a la jurisdicció d’un altre prelat.

testimonial

testimoniança

testimoniança

testimoniar

testimoniar

testimoniatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">testimoniatge</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tes_ti_mo_ni_at_ge
Etimologia: de testimoniar 1a font: s. XIV
Body
    masculí
    1. Declaració d’algú per a certificar una cosa que ha vist o sentit, per tal d’establir o provar un fet.
    2. dret processal Declaració i examen del testimoni amb vista a provocar la convicció dels jutges.
    1. Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa; testimoniança.
    2. dret processal Còpia d’actes processals que utilitzen les parts en litigi, sobretot la de la certificació de sentències fermes.
    3. testimoniatge notarial dret català Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.

testimoniatge