Es mostren 88939 resultats

tigré

tigré

masculí plural tigrés lingüística Tigre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tigre1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tigre</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tigris, i aquest, del gr. tígris, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Panthera tigris), el representant més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques i de repartició asiàtica.
  2. figuradament Persona molt cruel.



    3. Vegeu també:
    tigre2

■ tigre1

masculí zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids Panthera tigris , el representant més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques i de repartició asiàtica figuradament Persona molt cruel Vegeu també tigre 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tigre2

tigre2

masculí lingüística Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez, parlada pels musulmans de Massava i de Sawakin, al Sudan Vegeu també tigre 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tigressa

■ tigressa

femení zoologia Tigre femella popularment Dona atractiva, provocadora, molt activa amorosament i sexualment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tigrinya


<title type="display">tigrinya</title>

masculí lingüística Llengua etiòpica, de la família afroasiàtica, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez, parlada pels cristians de Tigre i Eritrea.

tigrinya

masculí lingüística Llengua etiòpica, de la família afroasiàtica, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez, parlada pels cristians de Tigre i Eritrea
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tija


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tija</title>

Etimologia: del fr. tige, íd., i aquest, del ll. tibia ‘os; flauta’ 1a font: 1911
    femení
  1. botànica
    1. Part de l’eix del corm que duu les fulles.
    2. Peduncle.
    1. Barreta llarga i prima, especialment la que sosté quelcom. La tija de la llumenera.
    2. especialment tecnologia Barreta que és articulada amb un èmbol i li transmet o en rep el moviment, la de l’element obturador d’una vàlvula.
  3. anatomia animal
    1. Estructura anatòmica en forma de barreta llarga i prima.
    2. tija del càlam Part inferior bulbar del solc mitjà.
    3. tija pituïtària Porció cilíndrica de 4 a 6 mm de longitud que uneix el tuber cinereum amb el cos pituïtari.

■ tija

femení botànica Part de l’eix del corm que duu les fulles Peduncle Barreta llarga i prima, especialment la que sosté quelcom La tija de la llumenera especialment tecnologia Barreta que és articulada amb un èmbol i li transmet o en rep el moviment, la de l’element obturador d’una vàlvula anatomia animal Estructura anatòmica en forma de barreta llarga i prima tija del càlam Part inferior bulbar del solc mitjà tija pituïtària Porció cilíndrica de 4 a 6 mm de longitud que uneix el tuber cinereum amb el cos pituïtari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tijat
| tijada

■ tijat
| tijada

adjectiu Que té tiges heràldica Dit de la planta, la flor o el fruit amb la tija d’un esmalt diferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ til

■ til

masculí geomorfologia Sediment de material detrític, mesclat i recombinat, constituït per argiles, arenes, graves i còdols sense estratificar que es troba formant extenses planes a l’acabament d’una glacera
Gran Diccionari de la llengua catalana

tilacoide

tilacoide

masculí citologia i botànica Doblegament en forma de sac de la membrana interna del cloroplast
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tílburi

■ tílburi

masculí transports Cotxe de dues rodes, sense coberta, per a dues persones i tirat per un sol cavall
Traducció