Es mostren 88953 resultats

■ timbalejar

■ timbalejar

verb intransitiu Tocar el timbal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbaler
| timbalera

■ timbaler
| timbalera

masculí i femení Persona que toca el timbal o les timbales
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbarro

■ timbarro

masculí Tros gros de pa, de carn, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbera

■ timbera

femení Timba, precipici Cinglera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tímbola

■ tímbola

femení dialectal Acció de beure sense interrupció Quantitat de líquid que es beu d’una tirada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timbrar</title>

Etimologia: de timbre 1a font: 1868, DLCo.
    verb transitiu
  1. Estampar o posar el timbre en un document, paper, etc. Timbrar una missiva. Segells timbrats.
  2. heràldica Posar el timbre en un escut.
  3. música Donar timbre a la veu, a un instrument, etc.

■ timbrar

verb transitiu Estampar o posar el timbre en un document, paper, etc Timbrar una missiva Segells timbrats heràldica Posar el timbre en un escut música Donar timbre a la veu, a un instrument, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbrat
| timbrada

■ timbrat
| timbrada

adjectiu Dotat de timbre Paper timbrat heràldica Dit de l’escut amb timbre música Dit d’una veu que té un timbre agradable a l’oïda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbratge

■ timbratge

masculí Acció de timbrar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timbre</title>

Etimologia: del fr. timbre, del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’, que designà després una ‘campana batuda per un martell’, després aquests objectes pintats en armes heràldiques, d’on ‘marca impresa en papers oficials per donar-los validesa’, d’on més tard ‘segell’ 1a font: 1391
    masculí
    1. heràldica Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc.).
    2. figuradament Cosa o acció que honra algú. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria.
  2. per extensió i antigament numismàtica Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial, com per exemple el timbre d’Aragó, el timbre de Perpinyà i el timbre de València.
  3. per extensió sigil·lografia i dret fiscal
    1. Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
    2. correus Segell.
    3. Pòlissa, segell d’un certificat.
    4. Renda del tresor públic constituïda per l’import dels timbres, segells, paper segellat i altres imposicions que graven l’emissió, l’ús i la circulació de certs documents.
  4. Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana i un martellet que la colpeix.
    1. acústica i música Qualitat d’un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat.
    2. fonètica, fonologia Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.
    3. timbre metàl·lic fisiologia animal Qualitat del so amfòric de to elevat i també dels sorolls del cor en cas d’hipertròfia cardíaca.
    4. timbre nasal fisiologia animal Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a les fosses nasals.

■ timbre

masculí heràldica Acompanyant collocat damunt l’escut corona, casc, cimera, etc figuradament Cosa o acció que honra algú Això serà eternament per a vós un timbre de glòria per extensió i antigament numismàtica Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial, com per exemple el timbre d’Aragó , el timbre de Perpinyà i el timbre de València per extensió sigillografia i dret fiscal Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tímbric
| tímbrica

tímbric
| tímbrica

adjectiu acústica i música Relatiu o pertanyent al timbre