Es mostren 88953 resultats

■ timonejar

■ timonejar

verb transitiu Dirigir, especialment una embarcació, mitjançant el timó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timoner1

■ timoner1

masculí botànica Carlet blanc Vegeu també timoner 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timoner2
| timonera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timoner</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de timó1 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al timó.
  2. masculí i femení marina, marítim Mariner que té cura de la maniobra del timó.
  3. femení construcció naval
    1. Lloc de la coberta on era col·locada la roda del timó.
    2. Tub metàl·lic per l’interior del qual passa l’eix del timó.
    3. Obertura practicada a la popa d’una embarcació, sobre el codast, que dona pas al tub metàl·lic pel qual passa l’eix del timó o, eventualment, el mateix eix.
  4. femení per analogia anatomia animal i ornitologia Rectriu.
  5. femení per analogia transports Seient fora del cos d’un carruatge petit, generalment damunt la part davantera dels braços, destinat a seure-hi el qui el menava.



    6. Vegeu també:
    timoner1

■ timoner2
| timonera

adjectiu Relatiu o pertanyent al timó masculí i femení marina, marítim Mariner que té cura de la maniobra del timó femení construcció naval Lloc de la coberta on era collocada la roda del timó Tub metàllic per l’interior del qual passa l’eix del timó Obertura practicada a la popa d’una embarcació, sobre el codast, que dona pas al tub metàllic pel qual passa l’eix del timó o, eventualment, el mateix eix femení per analogia anatomia animal i ornitologia Rectriu femení per analogia transports Seient fora del cos d’un carruatge petit, generalment damunt la part davantera dels braços, destinat a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timonet

■ timonet

masculí botànica Farigola Herba del bàlsam
Gran Diccionari de la llengua catalana

timopriu
| timopriva

timopriu
| timopriva

adjectiu fisiologia animal Causat per la manca de secreció del tim, que inhibeix la secreció del tim
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timorat
| timorata

■ timorat
| timorata

adjectiu Que té el temor de Déu, que tem d’ofendre Déu amb les seves accions Excessivament tímid o escrupolós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

timorès
| timoresa

timorès
| timoresa

adjectiu i masculí i femení De Timor illa del sud-est asiàtic o de Timor Oriental estat d’Àsia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timpà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timpà</title>

Etimologia: del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Membrana de l’orella dels cordats.
    2. entomologia Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes.
  2. arquitectura
    1. A l’antiguitat clàssica, frontó.
    2. A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
    3. Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc.
  3. arts gràfiques
    1. Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper que volia imprimir.
    2. Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.

■ timpà

masculí anatomia animal Membrana de l’orella dels cordats entomologia Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes arquitectura A l’antiguitat clàssica, frontó A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, collocat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc arts gràfiques Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timpan-

■ timpan-

Forma prefixada del mot grec týmpanon , que significa ‘tabal’, ‘pandero’ Ex timpanitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timpànic
| timpànica

■ timpànic
| timpànica

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al timpà de l’orella diagnosi Dit del soroll característic que produeixen, en percudir-les, les cavitats plenes de gasos
Traducció