Es mostren 88939 resultats

tineids


<title type="display">tineids</title>

Partició sil·làbica: ti_neids
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del subordre dels heteroneures, anomenats comunament arnes i que comprèn papallones nocturnes, petites i amb antenes llargues.
  2. singular Insecte de la família dels tineids.

tineids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del subordre dels heteroneures, anomenats comunament arnes i que comprèn papallones nocturnes, petites i amb antenes llargues singular Insecte de la família dels tineids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinell</title>

Etimologia: de tina 1a font: 1331
    masculí
    1. Tina petita.
    2. especialment Recipient on hom recull el most o l’oli de la premsa.
    1. Lleixa, prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells, escudeller.
    2. dialectal Escorreplats.
    3. antigament Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors.
    4. per extensió Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes. Tot el poble de Barcelona s’havia aplegat al tinell major.

■ tinell

masculí Tina petita especialment Recipient on hom recull el most o l’oli de la premsa Lleixa, prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells, escudeller dialectal Escorreplats antigament Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors per extensió Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes Tot el poble de Barcelona s’havia aplegat al tinell major
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinença

■ tinença

femení Acció de tenir o posseir una cosa antigament Territori tingut en feu Capacitat d’un receptacle Una tina de noranta càrregues de tinença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinència

■ tinència

femení organització militar Càrrec o ofici de tinent Oficina en què és exercit aquest càrrec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinent1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinent</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tenens, -ntis, part. pres. de tenēre ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té o posseeix una cosa.
  2. adjectiu Que té una determinada cabuda.
  3. adjectiu Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo.
  4. masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa.
  5. masculí
    1. antigament Suport, peça de sosteniment.
    2. heràldica Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut.
  6. masculí Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc.



    7. Vegeu també:
    tinent2

■ tinent1

adjectiu Que té o posseeix una cosa adjectiu Que té una determinada cabuda adjectiu Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa masculí antigament Suport, peça de sosteniment heràldica Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut masculí Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc Vegeu també tinent 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinent2
| tinenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinent</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. tinent1
    masculí i femení
    1. Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament és d’un altre, que obra en lloc i representació d’un altre. Tinent d’alcalde.
    2. tinent de corregidor història Alcalde major.
  2. organització militar i història
    1. Denominació genèrica, emprada en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars.
    2. Grau militar entre els d’alferes i capità.
    3. antigament Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa.
    4. antigament Auxiliar de capità general d’artilleria.
    5. primer tinent Nom amb què també ha estat conegut el tinent.
    6. segon tinent Nom amb què també ha estat conegut l’alferes.
    7. tinent coronel En l’exèrcit espanyol, cap o oficial superior militar entre el comandant i el coronel.
    8. tinent de navili marina de guerra Oficial de marina de grau equivalent al de capità de l’exèrcit.
    9. tinent de rei antigament Oficial militar que tenia el comandament d’una plaça o ciutat en substitució del governador.
    10. tinent general Grau del cos de generals immediatament inferior al de capità general i superior al de general de divisió.



    3. Vegeu també:
    tinent1

■ tinent2
| tinenta

masculí i femení Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament és d’un altre, que obra en lloc i representació d’un altre Tinent d’alcalde tinent de corregidor història Alcalde major organització militar i història Denominació genèrica, emprada en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars Grau militar entre els d’alferes i capità antigament Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa antigament Auxiliar de capità general d’artilleria primer tinent Nom amb què també ha estat conegut el tinent segon tinent Nom amb què també ha estat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tíngids


<title type="display">tíngids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb el cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses, fitòfags i que habiten a les fulles dels arbres fruiters. És especialment important l’espècie Menosteria unicostata, que ataca els ametllers.
  2. singular Insecte de la família dels tíngids.

tíngids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb el cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses, fitòfags i que habiten a les fulles dels arbres fruiters És especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers singular Insecte de la família dels tíngids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tingità
| tingitana


<title type="display">tingità</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De l’antiga Tànger (colònia romana del NW d’Àfrica, ll.: Tingis).
  2. adjectiu Dit de la part occidental de l’antiga Mauritània, corresponent pràcticament a l’actual Marroc. Mauritània tingitana.

tingità
| tingitana

adjectiu i masculí i femení De l’antiga Tànger colònia romana del NW d’Àfrica, ll Tingis adjectiu Dit de la part occidental de l’antiga Mauritània, corresponent pràcticament a l’actual Marroc Mauritània tingitana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tingla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tingla</title>

Etimologia: del cast. tingle, íd., i aquest, del fr. ant. tingle (actual tringle) ‘peça de fusta plana per a cobrir’, íd., d’un der. de l’escandinau ant. tengja ‘unir, lligar’
femení oficis manuals Eina constituïda per una làmina de ferro, de vori, etc., emprada pels vidriers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres de les vidrieres.

■ tingla

femení oficis manuals Eina constituïda per una làmina de ferro, de vori, etc, emprada pels vidriers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres de les vidrieres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinglat
| tinglada

■ tinglat
| tinglada

adjectiu construcció naval Dit de l’embarcació que té els taulons que cobreixen el buc disposats a teulada Nau tinglada