Etimologia: de l’angl. tepee, i aquest, del sioux dakota tipi, íd.
Body
masculíetnografia Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics.
masculí etnografia Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics
adjectiu De la natura d’un tipus Propi d’un tipus Que presenta les característiques essencials d’un grup Els trets típics d’una raça Característic, tradicional Vestits típics Acostumat, característic Aquesta expressió és típica en ell
femení Qualitat de típic dret penal Element constitutiu del delicte o falta consistent en l’adequació del fet delictiu al tipus legal previst i recollit per la llei
femení Acció de tipificar l’efecte botànica Elecció d’un tipus nomenclatural per tal de definir un tàxon economia Estandardització organització industrial Normalització
verb transitiu Reduir a un tipus La llei tipifica tots aquests casos botànica Definir un tàxon mitjançant un tipus nomenclatural i d’acord amb les normes del codi internacional de nomenclatura botànica economia Estandarditzar organització industrial Normalitzar
Compareu: tible Etimologia: d’origen incert, probablement de triple1, aplicat a la veu a causa de la classificació de les veus humanes en contralts, tenors i tiples 1a font: 1531