Es mostren 88953 resultats

tiosulfúric, àcid

tiosulfúric, àcid

tiourea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tiourea</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ti_ou_re_a
Body
    femení química orgànica
  1. Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH2) 2C═S.
  2. adductes de tiourea Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada, que forma la tiourea amb una varietat de molècules.
  3. resines de tiourea formaldehid Denominació genèrica dels materials polimèrics obtinguts per condensació de la tiourea amb el formaldehid.

tiourea

tiouridina

tiouridina

tip
| tipa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tip</title>

Accessory
Etimologia: deriv. postverbal de tibar en el sentit de ‘acumular; posar tibant’; d’on el sentit de ‘àpat abundant’ (fer-se un tip d’una cosa) i d’aquí l’adj. en el sentit de ‘atipat, fart’ 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu
    1. Que s’ha atipat, que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit. Diu que no pot menjar res més, que ja està tip.
    2. figuradament Cansat, enfastidit (d’una cosa). N’estic ben tip, de la seva manera de respondre.
  2. masculí
    1. Acció de menjar o de beure en gran quantitat. Un tip de cargols. Un tip d’aigua.
    2. figuradament Excés en qualsevol acció. N’hi ha un tip, d’aquest noi: tot el sant dia plora.
    3. fer-se un tip de (quelcom) Atipar-se de quelcom. Fer-se un tip d’aigua.
    4. fer-se un tip de (quelcom) figuradament Fer quelcom fins a assaciar-se’n o cansar-se’n. Fer-se un tip de riure. M’he fet un tip d’esperar.

tip
| tipa

tip.

tip.

tipi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tipi</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. tepee, i aquest, del sioux dakota tipi, íd.
Body
masculí etnografia Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics.

tipi

Traducció

típic
| típica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">típic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. typicus, -a, -um, i aquest, del gr. typikós, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    adjectiu
  1. De la natura d’un tipus.
  2. Propi d’un tipus.
    1. Que presenta les característiques essencials d’un grup. Els trets típics d’una raça.
    2. Característic, tradicional. Vestits típics.
    3. Acostumat, característic. Aquesta expressió és típica en ell.

típic
| típica

típicament

típicament

tipicitat

tipicitat

tipificació

tipificació