Es mostren 88940 resultats

tipúlids


<title type="display">tipúlids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers, amb les ales en forma de raqueta, i les antenes i les potes molt llargues. El principal representant és la típula.
  2. singular Insecte de la família dels tipúlids.

tipúlids

masculí entomologia plural Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers, amb les ales en forma de raqueta, i les antenes i les potes molt llargues El principal representant és la típula singular Insecte de la família dels tipúlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tipus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tipus</title>

Etimologia: del ll. typus ‘figura, estàtua; caràcter d’una malaltia’, i aquest, del gr. týpos ‘cop, marca d’un cop; imatge’; en els der. i comp. són sovint possibles les formes en -tip i en -tipus 1a font: 1864, DLab.
    masculí
    1. arts gràfiques Cadascuna de les peces, en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
    2. sigil·lografia i numismàtica Tot el que va gravat a la matriu (figures, símbols, emblemes, etc.) d’un segell o d’una moneda, llevat de la llegenda.
    1. Símbol o representació d’alguna cosa, especialment esdevenidora.
    2. Bíblia i teologia Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura.
    1. Forma general, pla d’estructura, conjunt de propietats principals, comuns a un cert nombre d’individus o d’objectes. Tots aquests cotxes són del mateix tipus. Aquest tipus de casa és propi de les regions fredes.
    2. En una classificació, cadascun dels grups que tenen una mateixa mena d’estructura.
    3. Individu, grup, etc., que és l’exemplificació més perfecta d’una espècie, d’un gènere, etc. Hom l’anomena també indistintament prototip i arquetip.
    4. Persona, individu. És un tipus curiós, en Pau. Quin tipus, aquest!
    5. Figura d’una persona, especialment respecte a les proporcions, l’esveltesa o l’elegància del seu cos. No és gaire bonica de cara, però té molt bon tipus, aquesta noia.
    6. antropologia i psicologia Biotip.
    7. biologia En zoologia, botànica i microbiologia, espècimen amb unes determinades característiques morfològiques, fisiològiques, genètiques, serològiques, etc., constants que serveixen de criteri per a llur descripció, la qual delimita l’existència d’un tàxon.
    8. dret penal Definició legal específica de cada delicte que en determina els elements típics. Hom l’anomena també figura del delicte.
    9. filosofia i psicologia Cadascun dels models genèrics a partir dels quals hom agrupa els individus o els corrents de pensament amb relació a llur manera de pensar i comportar-se o a llur concepció filosòfica, respectivament.
    10. patologia Qualsevol de les formes clíniques diferents d’una mateixa entitat morbosa.
    11. aguantar el tipus col·loquialment Actuar amb calma i sense perdre el domini de si mateix, en una situació compromesa o difícil. Malgrat la xiulada, els actors han aguantat el tipus fins al final de la representació.
    12. ésser el meu (o el teu, o el seu, etc.) tipus col·loquialment Ésser algú el model de persona que agrada a una altra. Aquest noi és molt atractiu i simpàtic, però no és el meu tipus.
    13. teoria dels tipus lògica En la lògica de classes, conjunt de doctrines elaborades per a resoldre el problema de les anomenades paradoxes lògiques.
    14. tipus espectral astronomia Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
    15. tipus nomenclatural botànica Exemplar o element constitutiu d’un tàxon al qual és permanentment associat el nom d’aquest.
  4. economia
    1. Preu o percentatge establert per a determinades operacions financeres o fiscals. Tipus d’interès variable, fix. Tipus de canvi de divises.
    2. Taxa.
    3. tipus impositiu Tant per cent que hom aplica a la base imposable per a determinar l’import d’un determinat tribut.

■ tipus

masculí arts gràfiques Cadascuna de les peces, en forma de parallelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir sigillografia i numismàtica Tot el que va gravat a la matriu figures, símbols, emblemes, etc d’un segell o d’una moneda, llevat de la llegenda Símbol o representació d’alguna cosa, especialment esdevenidora Bíblia i teologia Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tíquer


<title type="display">tíquer</title>

Etimologia: de l’angl. ticker, íd.
    masculí
  1. economia Banda informativa lluminosa, visible des de qualsevol punt de la borsa, on apareixen de manera continuada les cotitzacions que es van assolint a mesura que avança la sessió borsària.
  2. televisió Banda horitzontal situada a la part inferior d’una pantalla per la qual es desplacen informacions en temps real de manera continuada.

tíquer

masculí economia Banda informativa lluminosa, visible des de qualsevol punt de la borsa, on apareixen de manera continuada les cotitzacions que es van assolint a mesura que avança la sessió borsària televisió Banda horitzontal situada a la part inferior d’una pantalla per la qual es desplacen informacions en temps real de manera continuada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tiquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tiquet</title>

Etimologia: de l’angl. ticket, íd., i aquest, del fr. ant. estiquette (actual étiquette), der. de estiquier, estiquer ‘fixar’, del frànc. stikkan, íd.
masculí Bitllet que dona dret a ésser admès en un àpat, una festa, una assemblea, etc.

■ tiquet

masculí Bitllet que dona dret a ésser admès en un àpat, una festa, una assemblea, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tir</title>

Etimologia: de tirar 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Acció de tirar o disparar armes;
    2. l’efecte.
  2. armament
    1. Tret, descàrrega d’una arma que llança un projectil. Un tir de canó.
    2. Trajectòria descrita pel projectil llançat. Línia, pla, angle, de tir. Ajustar el tir. Tir directe, indirecte.
    3. Quantitat de munició per a carregar una vegada una arma de foc.
    4. Bala d’una arma de foc abans d’ésser disparada. Em resten dos tirs.
    5. Espetec, soroll, que produeix una arma de foc en ésser disparada.
    6. Camp, galeria o polígon de tir. Un tir de coloms.
  3. esports Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc o arcs i fletxes. Tir al blanc, al plat, al colom. Tir amb arc.
  4. ciències militars
    1. Ciència experimental que investiga el comportament de les armes i les municions, i fixa les normes per a emprar-les i aconseguir els màxims efectes.
    2. taules de tir Taules que tenen els artillers en les quals consten totes les dades necessàries per tal de poder apuntar les peces d’artilleria amb el màxim d’eficàcia i rapidesa.
  5. pesca Xarxa llarga.
  6. tecnologia Tiratge.
  7. indústria tèxtil Tirada, llargària d’una peça de roba.
    1. Acció de tirar fent força per moure quelcom en la mateixa direcció en què hom es mou. Un animal de tir.
    2. transports Animal o conjunt d’animals que tiren un vehicle.

■ tir

masculí Acció de tirar o disparar armes l’efecte armament Tret, descàrrega d’una arma que llança un projectil Un tir de canó Trajectòria descrita pel projectil llançat Línia, pla, angle, de tir Ajustar el tir Tir directe, indirecte Quantitat de munició per a carregar una vegada una arma de foc Bala d’una arma de foc abans d’ésser disparada Em resten dos tirs Espetec, soroll, que produeix una arma de foc en ésser disparada Camp, galeria o polígon de tir Un tir de coloms esports Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc o arcs i fletxes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirà
| tirana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirà</title>

Homòfon: tirar
Etimologia: del ll. tyrannus, i aquest, del gr. týrannos ‘reietó, sobirà local’ 1a font: s. XIV
  1. masculí i femení història i ciències polítiques Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
  2. masculí i femení per extensió Persona que exerceix autoritat d’una manera opressiva, sense gaire respecte als altres.
  3. masculí ornitologia
    1. plural Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els furnàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids, els tirànids, els acantisítids, els pítids i els filepítids.
    2. singular Ocell del subordre dels tirans.

■ tirà
| tirana

masculí i femení història i ciències polítiques Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania masculí i femení per extensió Persona que exerceix autoritat d’una manera opressiva, sense gaire respecte als altres masculí ornitologia plural Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els furnàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids, els tirànids, els acantisítids, els pítids i els filepítids singular Ocell del subordre dels tirans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tira</title>

Etimologia: paral·lel de l’oc. t(i)eira ‘bellesa, ornament’, del germ. frànc. *têri, íd., que per influx del verb tirar prengué també els sentits de ‘sèrie, rengle, tirallonga, tira de roba o paper’
    femení
    1. Tros llarg i estret de roba, de paper, de cuir, etc. Fer tires d’un llençol. Una tira de paper.
    2. tira còmica Sèrie curta de vinyetes que narren una historieta humorística.
    1. Filera, renglera. Una tira de ceps.
    2. heràldica Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc.
    1. Corda que serveix per a estirar alguna cosa.
    2. Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta.
    3. marina, marítim Part d’una corda que agafen els homes a bord per estirar-la quan passa per un retorn.
  4. plural antigament dret Dret que hom satisfeia en les escrivanies pels plets que anaven en tercera instància al tribunal suprem.

■ tira

femení Tros llarg i estret de roba, de paper, de cuir, etc Fer tires d’un llençol Una tira de paper tira còmica Sèrie curta de vinyetes que narren una historieta humorística Filera, renglera Una tira de ceps heràldica Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc Corda que serveix per a estirar alguna cosa Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta marina, marítim Part d’una corda que agafen els homes a bord per estirar-la quan passa per un retorn plural antigament dret Dret que hom satisfeia en les escrivanies…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tira-tira

■ tira-tira

adverbi dialectal A poc a poc, però sense aturar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirabec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirabec</title>

Etimologia: de tirar i bec, per la forma allargada de la tavella del llegum 1a font: 1839, DLab.
masculí botànica i agricultura Varietat de pesolera, de la família de les papilionàcies (Pisum sativum var macrocarpum), de flors violades i solitàries, llegums comprimits i llavors brunenques comestibles.

■ tirabec

masculí botànica i agricultura Varietat de pesolera, de la família de les papilionàcies Pisum sativum var macrocarpum , de flors violades i solitàries, llegums comprimits i llavors brunenques comestibles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tiraborra

■ tiraborra

masculí armament Estri per a treure els tacs, el paper del cartutx, etc, del canó de les armes de foc que eren carregades per la boca
Traducció