Es mostren 88939 resultats

■ tissatge

■ tissatge

masculí indústria tèxtil Operació de teixir teixidura Fàbrica de teixits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tissú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tissú</title>

Etimologia: del fr. tissu, íd., participi passat substantivat del fr. ant. tistre, actual tisser ‘teixir’ 1a font: 1789
masculí [plural tissús] indústria tèxtil Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments litúrgics.

■ tissú

masculí plural tissús indústria tèxtil Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments litúrgics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tissular

■ tissular

adjectiu histologia Relatiu o pertanyent als teixits De la natura del teixit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tít.

tít.

abreviatura títol 1, 2 i 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

tit


<title type="display">tit</title>

Etimologia: de la forma de cridar dels ocells
    masculí
  1. Nom infantívol per a designar un pollet, un moixó, un ocell petit.
  2. plural Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram.
    1. So agut i curt; xiulet.
    2. Xisclet del tord, especialment al temps de la passa.

tit

masculí Nom infantívol per a designar un pollet, un moixó, un ocell petit plural Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram So agut i curt xiulet Xisclet del tord, especialment al temps de la passa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tità


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tità</title>

Homòfon: titar
Etimologia: del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
  2. Home d’una gran potència física o intel·lectual.
  3. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic.

■ tità

masculí mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants Home d’una gran potència física o intellectual manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tita1

■ tita1

femení Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general plural Crit amb què hom crida les gallines ornitologia Polla díndia colloquialment Penis Vegeu també tita 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tita2

■ tita2

femení zoologia Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids Sipunculus nudus , de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars Vegeu també tita 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanat

■ titanat

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el titani com a àtom central Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titani


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titani</title>

Etimologia: del ll. científic titanium, nom donat el 1795 pel químic alemany M. H. Klaproth (1743-1817) a l’element químic descobert el 1791 pel químic anglès W. Gregor, per analogia amb el nom de uranium, que ell mateix donà també a aquest altre element descobert per ell un temps abans 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Ti] Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 47,90.
  2. diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO2.

■ titani

masculí química inorgànica símbol Ti Element metàllic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica Té un pes atòmic de 47,90 diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO 2
Traducció