Es mostren 88940 resultats

■ titani


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titani</title>

Etimologia: del ll. científic titanium, nom donat el 1795 pel químic alemany M. H. Klaproth (1743-1817) a l’element químic descobert el 1791 pel químic anglès W. Gregor, per analogia amb el nom de uranium, que ell mateix donà també a aquest altre element descobert per ell un temps abans 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Ti] Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 47,90.
  2. diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO2.

■ titani

masculí química inorgànica símbol Ti Element metàllic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica Té un pes atòmic de 47,90 diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titànic1
| titànica

■ titànic1
| titànica

adjectiu mitologia Relatiu o pertanyent als titans Gegantí, enorme Un esforç titànic Vegeu també titànic 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titànic2
| titànica

■ titànic2
| titànica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al titani Que conté titani impròpiament Dit dels composts del titani en els quals aquest actua amb la valència 4 Vegeu també titànic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titànicament

■ titànicament

adverbi D’una manera titànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanífer
| titanífera

■ titanífer
| titanífera

adjectiu geologia Que conté o forneix titani
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

titanil


<title type="display">titanil</title>

masculí química inorgànica Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO2+. Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals.

titanil

masculí química inorgànica Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO 2 + Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanita

■ titanita

femení mineralogia Esfèn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanós
| titanosa

■ titanós
| titanosa

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al titani Que conté titani impròpiament Dit dels composts de titani en els quals aquest element actua amb valència inferior a 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanoteris


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titanoteris</title>

    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Grup de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte semblant al d’un rinoceront, molts amb un parell de banyes òssies sobre els ulls, que visqueren de l’eocè a l’oligocè.
  2. singular Mamífer del grup dels titanoteris.

■ titanoteris

masculí paleontologia i zoologia plural Grup de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte semblant al d’un rinoceront, molts amb un parell de banyes òssies sobre els ulls, que visqueren de l’eocè a l’oligocè singular Mamífer del grup dels titanoteris
Gran Diccionari de la llengua catalana

titar

titar

verb intransitiu Xisclar o llençar el tit el tord
Informació complementària