Es mostren 88939 resultats

■ titànic1
| titànica

■ titànic1
| titànica

adjectiu mitologia Relatiu o pertanyent als titans Gegantí, enorme Un esforç titànic Vegeu també titànic 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titànic2
| titànica

■ titànic2
| titànica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al titani Que conté titani impròpiament Dit dels composts del titani en els quals aquest actua amb la valència 4 Vegeu també titànic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titànicament

■ titànicament

adverbi D’una manera titànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanífer
| titanífera

■ titanífer
| titanífera

adjectiu geologia Que conté o forneix titani
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

titanil


<title type="display">titanil</title>

masculí química inorgànica Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO2+. Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals.

titanil

masculí química inorgànica Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO 2 + Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanita

■ titanita

femení mineralogia Esfèn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanós
| titanosa

■ titanós
| titanosa

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al titani Que conté titani impròpiament Dit dels composts de titani en els quals aquest element actua amb valència inferior a 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titanoteris


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titanoteris</title>

    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Grup de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte semblant al d’un rinoceront, molts amb un parell de banyes òssies sobre els ulls, que visqueren de l’eocè a l’oligocè.
  2. singular Mamífer del grup dels titanoteris.

■ titanoteris

masculí paleontologia i zoologia plural Grup de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte semblant al d’un rinoceront, molts amb un parell de banyes òssies sobre els ulls, que visqueren de l’eocè a l’oligocè singular Mamífer del grup dels titanoteris
Gran Diccionari de la llengua catalana

titar

titar

verb intransitiu Xisclar o llençar el tit el tord
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titaranya

■ titaranya

femení Aranya Teranyina Conjunt de l’aranya i la teranyina