Es mostren 88953 resultats

tisiologia


<title type="display">tisiologia</title>

Partició sil·làbica: ti_si_o_lo_gi_a
Etimologia: de tisi i -logia
femení medicina Conjunt de coneixements relatius a la tisi o tuberculosi pulmonar.

tisiologia

femení medicina Conjunt de coneixements relatius a la tisi o tuberculosi pulmonar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisora</title>

Etimologia: del ll. (forfĭces) tonsōrias ‘(tisores) esquiladores’, a través d’unes dissimilacions a partir d’un primer tosores i un segon tesores 1a font: s. XV
    femení
    1. Cadascuna de les dues làmines d’unes tisores.
    2. de tisora Dit de diferents coses constituïdes per dos elements encreuats i articulats com les làmines d’unes tisores. Cadira de tisora.
    3. fer la tisora esports En el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames.
    4. fer la tisora esports En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc., de l’adversari.
  2. plural
    1. oficis manuals Instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d’un mànec cadascuna.
    2. tecnologia Cisalla.
    3. tisores d’abaixar indústria tèxtil Eina emprada antigament per a abaixar els draps, consistent en unes tisores grosses amb molla i sense punta.
    4. tisores de podar agricultura Podadora de tisora.
    5. tisores de tallar filferro ferreteria Alicates de tallar filferro.

■ tisora

femení Cadascuna de les dues làmines d’unes tisores de tisora Dit de diferents coses constituïdes per dos elements encreuats i articulats com les làmines d’unes tisores Cadira de tisora fer la tisora esports En el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames fer la tisora esports En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc, de l’adversari plural oficis manuals Instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d’un mànec cadascuna…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisorada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisorada</title>

Etimologia: de tisora 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Tall fet d’un cop amb les tisores.
  2. figuradament Acció de retallar o escurçar.
  3. esports Moviment emprat en molts exercicis gimnàstics, consistent a saltar de manera que la cama que és en posició inferior superi ràpidament l’altra.
  4. transports Combinació de bigues que hom entravessava i superposava en un riu, en un lloc planer, la qual, tot deixant passar l’aigua, en tancava el curs i aturava les bigues barranquejades pels raiers, la qual cosa permetia d’arreplegar-les a la riba on eren construïts els rais.

■ tisorada

femení Tall fet d’un cop amb les tisores figuradament Acció de retallar o escurçar esports Moviment emprat en molts exercicis gimnàstics, consistent a saltar de manera que la cama que és en posició inferior superi ràpidament l’altra transports Combinació de bigues que hom entravessava i superposava en un riu, en un lloc planer, la qual, tot deixant passar l’aigua, en tancava el curs i aturava les bigues barranquejades pels raiers, la qual cosa permetia d’arreplegar-les a la riba on eren construïts els rais
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisoreta

■ tisoreta

femení entomologia Papaorelles plural botànica Planta herbàcia de la família de les papaveràcies Corydalis solida , de rizoma tuberós, fulles bipinnatisectes, flors purpúries i fruits capsulars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tissatge

■ tissatge

masculí indústria tèxtil Operació de teixir teixidura Fàbrica de teixits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tissú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tissú</title>

Etimologia: del fr. tissu, íd., participi passat substantivat del fr. ant. tistre, actual tisser ‘teixir’ 1a font: 1789
masculí [plural tissús] indústria tèxtil Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments litúrgics.

■ tissú

masculí plural tissús indústria tèxtil Teixit de seda i metalls preciosos usat generalment en ornaments litúrgics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tissular

■ tissular

adjectiu histologia Relatiu o pertanyent als teixits De la natura del teixit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tít.

tít.

abreviatura títol 1, 2 i 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

tit


<title type="display">tit</title>

Etimologia: de la forma de cridar dels ocells
    masculí
  1. Nom infantívol per a designar un pollet, un moixó, un ocell petit.
  2. plural Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram.
    1. So agut i curt; xiulet.
    2. Xisclet del tord, especialment al temps de la passa.

tit

masculí Nom infantívol per a designar un pollet, un moixó, un ocell petit plural Crit amb què hom crida els pollets o l’aviram So agut i curt xiulet Xisclet del tord, especialment al temps de la passa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tità


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tità</title>

Homòfon: titar
Etimologia: del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
  2. Home d’una gran potència física o intel·lectual.
  3. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic.

■ tità

masculí mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants Home d’una gran potència física o intellectual manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic
Informació complementària
Traducció