Es mostren 88940 resultats

■ titaranya

■ titaranya

femení Aranya Teranyina Conjunt de l’aranya i la teranyina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titella</title>

Etimologia: d’origen expressiu, probable imitació de la veu aguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots 1a font: 1915, DAg.
  1. masculí espectacles
    1. Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
    2. titella de fils Marioneta.
    3. titella de guant Putxinel·li.
  2. masculí figuradament
    1. Persona mancada d’energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres.
    2. Persona ridícula, esquifida i petulant.
  3. femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids (Anthus pratensis), semblant a la piula, però de color groc verdós a les parts superiors i amb el pit més llistat.

■ titella

masculí espectacles Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic titella de fils Marioneta titella de guant Putxinelli masculí figuradament Persona mancada d’energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres Persona ridícula, esquifida i petulant femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíllids Anthus pratensis , semblant a la piula, però de color groc verdós a les parts superiors i amb el pit més llistat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titellaire

■ titellaire

masculí i femení espectacles Persona que fa bellugar i parlar els titelles Persona que fabrica titelles o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ títera

■ títera

femení dialectal Tombarella plural Espectacle de titelles o de circ
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titet

■ titet

masculí Poll del gall dindi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titeta

■ titeta

femení ornitologia Trobat Titet femella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tití


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tití</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, expressiu del crit de l’animal
    [plural titís] masculí zoologia
  1. Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, família dels hapàlids (Hapale sp), amb ungles als dits que els ajuden en la seva existència arborícola, i cua gruixuda no prènsil.
  2. tití tigre Mamífer placentari de l’ordre dels primats, família dels cèbids (Aotes trivirgatus), petit, amb la cua no prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris amb dues taques blanques entorn dels ulls.

■ tití

plural titís masculí zoologia Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, família dels hapàlids Hapale sp , amb ungles als dits que els ajuden en la seva existència arborícola, i cua gruixuda no prènsil tití tigre Mamífer placentari de l’ordre dels primats, família dels cèbids Aotes trivirgatus , petit, amb la cua no prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris amb dues taques blanques entorn dels ulls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titil·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titil·lació</title>

Partició sil·làbica: ti_til_la_ci_ó
Etimologia: del ll. titillatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció de titil·lar;
    2. l’efecte.
  2. Sensació de pessigolles o acció de fer-les, especialment en tocar amb els dits la mucosa nasal o la gargamella per provocar l’esternut o el vòmit.

■ titil·lació

femení Acció de titillar l’efecte Sensació de pessigolles o acció de fer-les, especialment en tocar amb els dits la mucosa nasal o la gargamella per provocar l’esternut o el vòmit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titil·lant

■ titil·lant

adjectiu Que titilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titil·lar

■ titil·lar

verb intransitiu Moure’s amb un lleu tremolor Titilla el brot i es desclou la flor Brillar amb un lleu tremolor Els estels titillaven en el firmament
Informació complementària
Traducció