Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ arrugat²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrugat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. arrugat¹

masculí

botànica

Auró blanc.
Auró negre.

Vegeu també:

■ arrugat²

masculí botànica Auró blanc Auró negre Vegeu també arrugat 1

■ arruí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruí</title>

Partició sil·làbica: ar_ru_í
Etimologia: de l’àr. magribí aruyī, íd.

masculí zoologia Gènere d’ovins africans grossos com cérvols i semblants a les cabres (Ammotragus sp), amb una crinera de pèls llargs que els penja des de sota el coll per davant les potes.

■ arruí

masculí zoologia Gènere d’ovins africans grossos com cérvols i semblants a les cabres Ammotragus sp , amb una crinera de pèls llargs que els penja des de sota el coll per davant les potes

■ arruïnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruïnar</title>

Partició sil·làbica: ar_ru_ï_nar
Etimologia: de ruïna 1a font: 1571

verb

transitiu Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna.
transitiu figuradament Causar la ruïna. La crisi arruïnà les indústries petites. La malaltia li arruïnà la salut.
pronominal S’arruïnarà darrere el joc.

■ arruïnar

verb transitiu Fer caure una construcció, convertir-la en una ruïna transitiu figuradament Causar la ruïna La crisi arruïnà les indústries petites La malaltia li arruïnà la salut pronominal S’arruïnarà darrere el joc

■ arruix

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruix</title>

Partició sil·làbica: ar_ruix
Etimologia: d’origen onomatopeic i expressiu, com les variants semblants uix, buix, beix

interjecció dialectal Interjecció per a allunyar el bestiar, els ocells, etc.

■ arruix

interjecció dialectal Interjecció per a allunyar el bestiar, els ocells, etc

■ arruixada¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruixada</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ar_rui_xa_da
Etimologia: de arruixar 1a font: 1915, DAg.

femení

dialectal

Acció d’arruixar;
l’efecte.

Vegeu també:

■ arruixada¹

femení dialectal Acció d’arruixar l’efecte Vegeu també arruixada 2

arruixada²

<title type="display">arruixada</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: ar_rui_xa_da

femení ruixada.

Vegeu també:
arruixada¹

arruixada²

femení ruixada Vegeu també arruixada 1

■ arruixador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruixador</title>

Partició sil·làbica: ar_rui_xa_dor
Etimologia: de arruixar

masculí dialectal Espantamosques.

■ arruixador

masculí dialectal Espantamosques

■ arruixadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruixadora</title>

Partició sil·làbica: ar_rui_xa_do_ra
Etimologia: de arruixador

femení ruixador.

■ arruixadora

femení ruixador

■ arruixar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruixar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ar_rui_xar
Etimologia: de arruix

verb transitiu dialectal Fer allunyar (el bestiar, els ocells, etc.). Arruixa les mosques, que no vagin al menjar.

Vegeu també:
arruixar²

■ arruixar¹

verb transitiu dialectal Fer allunyar el bestiar, els ocells, etc Arruixa les mosques, que no vagin al menjar Vegeu també arruixar 2

■ arruixar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arruixar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: ar_rui_xar
Etimologia: variant de ruixar 1a font: s. XIV, Torcimany

verb transitiu ruixar.

Vegeu també:
arruixar¹

■ arruixar²

verb transitiu ruixar Vegeu també arruixar 1