<title type="display">titònic</title>
Body
adjectiu i masculí estratigrafia Titonià.
Es mostren 88953 resultats
■
titònids
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titònids</title>
Body
-
masculí
ornitologia
- plural Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, amb el plomatge blanc, negre i roig i adaptat al vol nocturn.
- singular Ocell de la família dels titònids.
■
titònids
masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, amb el plomatge blanc, negre i roig i adaptat al vol nocturn singular Ocell de la família dels titònids
■
titot
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titot</title>
Accessory
Etimologia: d’origen expressiu popular, augmentatiu de tita1
Body
masculí ornitologia Gall dindi.
■
titot
masculí ornitologia Gall dindi
■
titota
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titota</title>
Body
femení ornitologia Polla díndia.
■
titota
femení ornitologia Polla díndia
■
titubació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ti_tu_ba_ci_ó
Etimologia: del ll. titubatio, -ōnis, íd.
Etimologia: del ll. titubatio, -ōnis, íd.
Body
femení Acció de titubar.
■
titubació
femení Acció de titubar
■
titubant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubant</title>
Accessory
Etimologia: del ll. titubans, -ntis, participi pres. de titubare ‘vacil·lar’
Body
adjectiu Que tituba.
■
titubant
adjectiu Que tituba
■
titubar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. titubare, íd. 1a font: 1487
Body
-
verb
intransitiu
- Estar o moure’s oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!
-
figuradament
- Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t’hi.
- especialment Vacil·lar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.
■
titubar
verb intransitiu Estar o moure’s oscillant com si hom anés a caure Aquella roca tituba pareu compte figuradament Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa titubejar No titubis i apunta-t’hi especialment Vacillar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació Titubava de nerviós que estava i quequejava
■
titubeig
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubeig</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ti_tu_beig
Etimologia: de titubejar
Etimologia: de titubejar
Body
masculí Acció de titubejar.
■
titubeig
masculí Acció de titubejar
■
titubejant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubejant</title>
Accessory
Etimologia: de titubejar
Body
adjectiu Que titubeja.
■
titubejant
adjectiu Que titubeja
■
titubejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubejar</title>
Accessory
Etimologia: de titubar 1a font: 1696, DLac.
Body
■
titubejar
verb intransitiu titubar 2