Es mostren 88939 resultats

■ togolès
| togolesa

■ togolès
| togolesa

adjectiu i masculí i femení Del Togo estat d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toia</title>

Partició sil·làbica: to_ia
Etimologia: d’origen incert, potser del gascó toja, tojo ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà 1a font: 1593
    femení
  1. Ram de flors.
  2. litúrgia
    1. Tenebrari.
    2. Darrer ciri de fas que romania encès.
  3. figuradament i col·loquialment Persona poc destra, sense nervi. Aquest futbolista és una toia.

■ toia

femení Ram de flors litúrgia Tenebrari Darrer ciri de fas que romania encès figuradament i colloquialment Persona poc destra, sense nervi Aquest futbolista és una toia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toís</title>

Partició sil·làbica: to_ís
Etimologia: dissimilació de l’ant. tosís, der. de tos, participi de tondre ‘esquilar’ 1a font: 1438
masculí dialectal antigament ramaderia Cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre.

■ toís

masculí dialectal antigament ramaderia Cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toisó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toisó</title>

Partició sil·làbica: toi_só
Etimologia: del fr. toison, i aquest, del ll. tonsio, -ōnis ‘esquilada’
    masculí
  1. mitologia Velló d’or.
    1. heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames.
    2. Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya.

■ toisó

masculí mitologia Velló d’or heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toïssa

■ toïssa

femení dialectal antigament ramaderia Toís femella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toix
| toixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toix</title>

Partició sil·làbica: toix
Etimologia: possiblement d’un ll. *tŭscia, abstracte de tŭscus ‘dissolut, desvergonyit’, formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa; existeix també dialectalment la forma masculina toix amb valor també abstracte, que s’ha pogut convertir en adjectiu 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
  2. adjectiu figuradament D’escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
  3. masculí Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l’esmola.

■ toix
| toixa

adjectiu Esmussat, mancat de tall Unes tisores toixes adjectiu figuradament D’escassa o obtusa intelligència estúpid masculí Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l’esmola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toixarrudesa

■ toixarrudesa

femení Qualitat de toixarrut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toixarrut
| toixarruda

■ toixarrut
| toixarruda

adjectiu Rude, grosser mentalment estúpid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toixó

■ toixó

masculí zoologia Teixó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tokhari
| tokhària


<title type="display">tokhari</title>

Partició sil·làbica: to_kha_ri
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tokharis o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià.
  3. masculí lingüística Llengua indoeuropea, del tipus centum, de parentiu desconegut, molt diversa de la veïna indoirànica, que hom conegué al començament del segle XX a través de nombrosos texts al Turquestan xinès, escrits en brahmi i força influïts pel sànscrit.

tokhari
| tokhària

adjectiu Relatiu o pertanyent als tokharis o a llur llengua masculí i femení història Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià masculí lingüística Llengua indoeuropea, del tipus centum , de parentiu desconegut, molt diversa de la veïna indoirànica, que hom conegué al començament del segle XX a través de nombrosos texts al Turquestan xinès, escrits en brahmi i força influïts pel sànscrit