Es mostren 88953 resultats

■ tofut
| tofuda

■ tofut
| tofuda

adjectiu Que fa tofa Un arbre tofut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toga</title>

Etimologia: del ll. tŏga, íd., der. de tegĕre ‘cobrir’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. indumentària
    1. Peça de roba llarga i ampla que, endossada damunt la túnica, era la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
    2. Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues, que constitueix el revestiment oficial o solemne de magistrats, advocats, jutges, etc., i també de professors universitaris i doctors.
  2. fer la toga Marcar els cabells cargolant-los al voltant del cap i subjectant-los-hi amb pinces.

■ toga

femení indumentària Peça de roba llarga i ampla que, endossada damunt la túnica, era la indumentària principal dels ciutadans de Roma Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues, que constitueix el revestiment oficial o solemne de magistrats, advocats, jutges, etc, i també de professors universitaris i doctors fer la toga Marcar els cabells cargolant-los al voltant del cap i subjectant-los-hi amb pinces
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ togat
| togada

■ togat
| togada

adjectiu i masculí i femení Que vesteix toga, dit especialment dels antics romans i, actualment, dels magistrats i doctors universitaris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

togata

togata

adjectiu i femení teatre Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ togolès
| togolesa

■ togolès
| togolesa

adjectiu i masculí i femení Del Togo estat d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toia</title>

Partició sil·làbica: to_ia
Etimologia: d’origen incert, potser del gascó toja, tojo ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà 1a font: 1593
    femení
  1. Ram de flors.
  2. litúrgia
    1. Tenebrari.
    2. Darrer ciri de fas que romania encès.
  3. figuradament i col·loquialment Persona poc destra, sense nervi. Aquest futbolista és una toia.

■ toia

femení Ram de flors litúrgia Tenebrari Darrer ciri de fas que romania encès figuradament i colloquialment Persona poc destra, sense nervi Aquest futbolista és una toia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toís</title>

Partició sil·làbica: to_ís
Etimologia: dissimilació de l’ant. tosís, der. de tos, participi de tondre ‘esquilar’ 1a font: 1438
masculí dialectal antigament ramaderia Cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre.

■ toís

masculí dialectal antigament ramaderia Cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toisó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toisó</title>

Partició sil·làbica: toi_só
Etimologia: del fr. toison, i aquest, del ll. tonsio, -ōnis ‘esquilada’
    masculí
  1. mitologia Velló d’or.
    1. heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames.
    2. Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya.

■ toisó

masculí mitologia Velló d’or heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toïssa

■ toïssa

femení dialectal antigament ramaderia Toís femella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toix
| toixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toix</title>

Partició sil·làbica: toix
Etimologia: possiblement d’un ll. *tŭscia, abstracte de tŭscus ‘dissolut, desvergonyit’, formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa; existeix també dialectalment la forma masculina toix amb valor també abstracte, que s’ha pogut convertir en adjectiu 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
  2. adjectiu figuradament D’escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
  3. masculí Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l’esmola.

■ toix
| toixa

adjectiu Esmussat, mancat de tall Unes tisores toixes adjectiu figuradament D’escassa o obtusa intelligència estúpid masculí Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l’esmola
Informació complementària
Traducció