Es mostren 88953 resultats

tofut
| tofuda

tofut
| tofuda

Informació complementària

toga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toga</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tŏga, íd., der. de tegĕre ‘cobrir’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. indumentària
    1. Peça de roba llarga i ampla que, endossada damunt la túnica, era la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
    2. Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues, que constitueix el revestiment oficial o solemne de magistrats, advocats, jutges, etc., i també de professors universitaris i doctors.
  2. fer la toga Marcar els cabells cargolant-los al voltant del cap i subjectant-los-hi amb pinces.

toga

togat
| togada

togat
| togada

togata

togata

togolès
| togolesa

togolès
| togolesa

toia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: to_ia
Etimologia: d’origen incert, potser del gascó toja, tojo ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà 1a font: 1593
Body
    femení
  1. Ram de flors.
  2. litúrgia
    1. Tenebrari.
    2. Darrer ciri de fas que romania encès.
  3. figuradament i col·loquialment Persona poc destra, sense nervi. Aquest futbolista és una toia.

toia

toís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toís</title>

Accessory
Partició sil·làbica: to_ís
Etimologia: dissimilació de l’ant. tosís, der. de tos, participi de tondre ‘esquilar’ 1a font: 1438
Body
masculí dialectal antigament ramaderia Cap de bestiar de llana entre un i dos anys, quan ja es pot tondre.

toís

Informació complementària
Traducció

toisó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toisó</title>

Accessory
Partició sil·làbica: toi_só
Etimologia: del fr. toison, i aquest, del ll. tonsio, -ōnis ‘esquilada’
Body
    masculí
  1. mitologia Velló d’or.
    1. heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames.
    2. Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya.

toisó

toïssa

toïssa

toix
| toixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toix</title>

Accessory
Partició sil·làbica: toix
Etimologia: possiblement d’un ll. *tŭscia, abstracte de tŭscus ‘dissolut, desvergonyit’, formació anàloga a la de les parelles greix/greixa, gruix/gruixa; existeix també dialectalment la forma masculina toix amb valor també abstracte, que s’ha pogut convertir en adjectiu 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu Esmussat, mancat de tall. Unes tisores toixes.
  2. adjectiu figuradament D’escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.
  3. masculí Mena de rebaix, bisell o xamfrà que fa la mola en una eina de tall afilat quan l’esmola.

toix
| toixa