Es mostren 88939 resultats

■ tolerant

■ tolerant

adjectiu Que tolera, que té tolerància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tolerantisme

■ tolerantisme

masculí En religió o en moral, opinió favorable a la permissió del lliure exercici de tota religió distinta de l’oficial d’un país Tolerància excessiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tolerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tolerar</title>

Etimologia: del ll. tolerare, íd. 1a font: 1399
    verb transitiu
  1. Suportar en els altres quelcom que hom desaprova, usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho. Són mancaments que no es poden tolerar.
  2. Deixar passar sense consentir-ho expressament. El govern no hauria de tolerar aquestes manifestacions.
  3. medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Resistir sense dany l’acció d’una metzina, d’un medicament, d’una droga, etc. És un menjar que el meu estómac no tolera.

■ tolerar

verb transitiu Suportar en els altres quelcom que hom desaprova, usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho Són mancaments que no es poden tolerar Deixar passar sense consentir-ho expressament El govern no hauria de tolerar aquestes manifestacions medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Resistir sense dany l’acció d’una metzina, d’un medicament, d’una droga, etc És un menjar que el meu estómac no tolera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tolerització

tolerització

femení immunologia Acció de toleritzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

toleritzar

toleritzar

verb transitiu immunologia Induir tolerància immunitària a un individu mitjançant l’administració d’un determinat antigen en condicions adequades
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

tolerogen
| tolerògena

tolerogen
| tolerògena

adjectiu i masculí immunologia Dit de la substància capaç de toleritzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

tolidina


<title type="display">tolidina</title>

femení química orgànica i alimentació, indústries alimentàries Substància que en dissolució aquosa reacciona amb el clor (i amb altres oxidants) i dona un color groc o taronja.

tolidina

femení química orgànica i alimentació, indústries alimentàries Substància que en dissolució aquosa reacciona amb el clor i amb altres oxidants i dona un color groc o taronja
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tolidura

■ tolidura

femení Acció de tolir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tolil


<title type="display">tolil</title>

masculí química orgànica Cadascun dels tres radicals isòmers derivats del toluè per pèrdua d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell aromàtic d’aquest.

tolil

masculí química orgànica Cadascun dels tres radicals isòmers derivats del toluè per pèrdua d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell aromàtic d’aquest
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tolir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tolir-se</title>

Etimologia: format sobre toldre, per expansió de la -i- del seu der. regular toliment; de fet, ja havia existit l’ús del participi tolt en sentit de tolit
verb pronominal Perdre algú l’ús i el moviment del cos o d’un dels seus membres, ésser colpit de paràlisi. El meu company de feina s’ha tolit i l’hem dut a l’hospital.

■ tolir-se

verb pronominal Perdre algú l’ús i el moviment del cos o d’un dels seus membres, ésser colpit de paràlisi El meu company de feina s’ha tolit i l’hem dut a l’hospital
Informació complementària
Traducció